Després de la trobada de dissabte, donant-li voltes al cap a tot el que vàrem parlar i fent-ne un xic d’anàlisi històric de la meva pròpia experiència com a usuari informàtic, volia compartir amb vosaltres algunes reflexions, més en base a sensacions o experiències pròpies que basades en estadístiques reals.
Si compto els anys com a usuari informàtic (iniciat ja fa molts amb ordinadors spectrum i msx), i després PC’s amb windows, per acabar, des de fa any i mig llarg amb MAC, me n’adono de diverses coses:
La primera és que, sota windows, era un usuari bàsicament «reactiu». Vull dir que no «generava cap contingut» a la xarxa. Accedia i consultava molta informació, és cert, però el màxim que aportava, en retorn, era participant en alguns fòrums tipus «TodoPocketPc», per exemple, al qual encara li tinc força carinyo tot i que ja gairebé no em connecti.
El canvi brutal, pel que fa a «participació a la xarxa», en el meu cas, s’ha esdevingut des que sóc usuari de MAC, abans fins i tot de crear el podcast i el bloc de mossegalapoma.
Des que vaig tenir l’iMac, vaig començar participant en diversos fòrums de MAC en llengua espanyola on fins i tot havia arribat a generar documentació (en PDF) sobre resolucions als problemes del dia a dia amb els que m’enfrontava com a nou usuari de MAC, i que m’animava a compartir amb els demés.
Avui estava precisament repassant algunes de les meves aportacions de fa més d’un any en aquells fòrums per editar-vos una informació sobre la configuració del teclat per mitjà de la utilitat «Ukelele» (però com no m’ha funcionat, esperaré a resoldre-ho per crear l’entrada corresponent en el bloc). :-P
Bé, amb tota aquesta reflexió volia posar de manifest que els usuaris de MAC som força participatius, és a dir, som «proactius». Tenint en compte que som una minoria respecte als usuaris de windows, en percentatge de «creadors de continguts» la diferència, difícilment contrastable en estadístiques, però evident si comptem els casos de les persones que coneixem, és bastant remarcable.
Sense anar més lluny, el dissabte, en la trobada, els que estàvem asseguts a la taula, tots teniu com a mínim un bloc en actiu (si no 2 o 3), i participeu en un gran nombre de projectes presents a la xarxa.
Aprofundint una mica més en els MAC i el Català, només cal que veieu la secció MAC-CAT o FET-AMB-MAC del propi bloc, i on vaig recollint aquells blocs, podcasts o webs que parlen de MAC o estan fetes amb MAC. Òbviament no és un recull exhaustiu, només afegeixo aquells llocs dels quals m’assabento, la majoria de forma casual. I, en proporció, crec que són molts! :-)
Hi ha eines, no pròpies de l’entorn MAC, que ajuden a estar actius a la xarxa. Sense anar més lluny les eines de creació de Blocs, ja ara a l’abast de qualsevol usuari i/o plataforma, de forma molt senzilla, tipus blogger o el mateix WordPress.
El WordPress (el .org) amb MAC és una passada. Permet realment «gaudir» escrivint les entrades en el bloc. Primer perquè disposem d’eines en local per fer proves reals (tipus MAMP). Segon per que les eines de edició d’imatges senzilles, tipus Skitch o ImageWell (aquesta darrera està sempre oberta en el meu escriptori dons fa el resizing de les imatges, les puja al servidor, deixa una còpia en local i una altra en un backup intern i ho fa en 2 segons i amb 3 clicks: brutal), funcionen de conya.
Amb el tema del Podcasting, no sé si és perquè ja m’he acostumat a l’eina, però estic segur que sense el «garageband» no hagués estat capaç de produir-ne tants. Se m’hagués fet una muntanya insalvable crear un nou capítol. Amb el garageband i una certa disciplina, tenint el navegador obert, el finder amb la música, els àudios, etc… i el NeoOffice amb el guió; pràcticament crear un podcast és «copy&paste» + «afegir la veu».
Concloent: És cert que avui en dia, amb independència de plataforma, els usuaris disposem d’eines i serveis que ens permeten ser usuaris «proactius» amb poc esforç. Però amb MAC l’esforç encara és menor, i el que és millor, és extremadament «agradable». I suposo que per això som més «proactius» com usuaris.
No teniu vosaltres la mateixa sensació?
Comentaris arxivats
Xavier · 2007-12-02
Es junten diversos factors:
– Lo facil que és crear contingut: Ja sigui web, fotogràfic, d’audio. Les possibilitats són immenses, i per tant expressar-te en la xarxa és molt més fàcil amb les eines que ofereix Mac OsX, per això ens fa ser proactius.
– Per un altre part, tant Apple com Mac OsX encara no son un tema cotidià (tot i que gràcies als iPods en Europa ha agafat molta força) i per tant la gent que te coneixènça de les aventatges que aporta MacOsX envers altres plataformes com poden ser Windows normalment son gent que estant al dia mitjançant internet i que segurament d’una manera o un altre generen per infím que sigui algun contingut.
Jo ara estic mirant si faig un manual de com instal·lar eric3 (Un ide multi plataforma en mac) per tal de desenvolupar un projecte que tinc amb un amic en Python. Encara que tinc problemes al compilar unes llibreries, però al final, l’acabaré treient… espero.
Ludo · 2007-12-03
@tomàs
Escric resposta en forma de post.
L.
gabriel · 2007-12-03
Jo no tinc la sensació de que d’uns pocs fets es puguin extreure conclusions tan generalistes com aquestes. Es pot ser proactiu amb una plataforma o una altra.
Però el que si que observo és que, a l’igual que en moltes relacions humanes, quan amb el teu «partner necessari» enlloc de tenir-hi desconfiança t’hi sents a gust treballant, et tornes més productiu.
Això és el que podria passar amb la participació a la xarxa o tantes altres tasques similars. Aquí el nostre «partner necessari» no és una companya de feina sinó que és el propi ordinador, i en especial el sistema operatiu que fa de plataforma i les eines que sosté. I si també passem de la confiança al bon rotllo, augmenta la motivació per produir.
A mi em passa, estudio amb el meu ordinador, i, usant PDF’s estic més a gust amb Mac OS X que amb el Vista. Em generava molta desconfiança que es posés a escriure al disc dur intempestivament, que trigués en arrencar (ull, el mateix ordinador) o que tingués petites errades de funcionament :)
Sabeu el que em dona molta tranquilitat també? El time machine: saber que la meva darrera feina no es pot perdre.
Gent bona n’hi ha a tot arreu, però aquest és el meu petit gra de sorra :D
Tomàs · 2007-12-03
@Javier: Sí, el teu argument és força coincident amb el que plantejava. Per cert :-) si tens més informació sobre eric3 (molt interessant!) ja diràs quelcom.
@Ludo: jejjeej, no podies faltar i en format «malvado» :-P Ets incorregible! Ara et llegeixo i contesto a la teva entrada.
@Gabriel. Benvingut, no em sona haver-te vist abans i, en qualsevol cas, gracies per la teva aportació :-) La metàfora amb els «partners necessaris» és molt adequada. Certament és així, a l’igual que la sensació de plaer, comoditat, confiança i estabilitat, que era l’altra part remarcable. Però, com bé dius, cap motivació més important que «el bon rotllo». Això és el que realment estimula les ganes de tornar a participar. El bon rotllo no és atribuïble a una plataforma o a una altra, ho és a les persones i al seu comportament en general. Però aquí també hi ha un punt a favor dels usuaris de MAC (preocupats en general en construir comunitat) a l’igual que es detecta amb els usuaris de Linux. Necessitats de fer-nos costat uns als altres a l’estar en minoria.