Els que ja tenim una certa edat aconseguíem el primer petó currant-nos l’escena romàntica amb temps i esforç com a mínim durant vàries setmanes abans de «l’encontre«, no com ara que tot és «aqui te pillo, aqui te despeloto«.
Si, per un casual, Ella accedia a venir a casa la nit de dissabte a prendre una Mirinda (només pensar-ho ja et posava cara de pebrot escalivat tota la setmana), et tiraves hores i hores escoltant la ràdio i gravant la música escaient per al «moment màgic«, enregistrant-la «a dit» prement constantment el botó REC+PLAY de l’atrotinat cassette de torn.
Per a nostàlgics, com un servidor, ja han tret l’USB Hub adient…
FONT: FayerWayer.
Comentaris arxivats
Toni B · 2008-09-03
Ostres Tomàs…jo encara conservo varies cintes d’aquestes que per desgràcia no vaig poder fer servir mai…no va arribar el moment «estrella»!!! Encara que d’altres van complir amb la seva finalitat amb precissió suïsa!! ;-)
Ludo · 2008-09-03
Osti, lo de lligar amb Mirinda no hi vaig arribar. Per cert en alguns apisos de l’orient mitjà encara pots trobar mirindas, i tennn el gust igual d’horrós que abans, sols superats per la fanta taronja ligth que de vegades regalen al Campus. :p
Tomàs · 2008-09-03
@Toni B, @Ludo, i lo bé que sabien els petons gust a Mirinda…
Arnau · 2008-09-03
Un que es més jovenet ha hagut de mirar a Google que era mirinda jeje Però tot i així lo de gravar cançons de la radio amb el k7 si que ho habia fet!
Antonio · 2008-09-05
Nen, lo de la Mirinda t’ha delatat, això ja és prehistòria!
Però per coses prehistòriques, el cartutxo de 8 pistes, què em dius? jo encara el recordo. Lo de gravar de la FM les cançons aque podia pillar, d’això me n’he fet un fart, amb caset, es clar
Tomàs · 2008-09-08
@Arnau @Antonio – jejeje val a dir que jo soc «una mica posterior» a lo de la Mirinda… però no a lo de gravar de la FM :D