Crec que parlo en nom de tot l’equip de producció del podcast de mossegalapoma quan us dic que ahir al matí vam viure una experiència increïble i que recordarem durant molt temps.
A rel d’aquesta entrada publicada per l’Arnau a mitjans Desembre, i on aconsellava el bloc Club de Lectura, que porten a terme, per suggeriment i creació pròpia, els alumnes de quart, i alguns de tercer, d’ESO de l’escola Monalco d’Igualada, vam començar a donar-li voltes a una idea…
En contacte amb l’Alícia Corral, mestre de l’esmentada escola, i estimulats per l’Arnau, que havia estat ex-alumne, ahir vam agafar la taula de mescles, els micròfons, els cables i el macbook, ho vàrem col·locar tot dins la UMM (Unitat Mòbil Mossegui), i ens vam anar fins a Igualada a enregistrar, amb tots ells, el podcast 38.
A banda de la càlida benvinguda, tots ens vàrem dur una grata sorpresa al veure que una idea inicial dels mestres: fer perdre la por a que els alumnes parlessin a classe dels llibres no obligatoris que, per plaer, llegien, es transforma, per suggeriment i creació dels mateixos alumnes, en un bloc on tots hi participen i hi diuen la seva.
Imagineu-vos l’escena: l’aula d’informàtica, dues taules al centre, tots els iParatos per allà sobre, i 17 alumnes de quinze anys envoltant-nos amb un micro i un cable llarguíssim que se l’anaven passant per explicar el que havien fet i suggerint-nos un munt de llibres per llegir.
Ahir va ser un dia on tots vàrem aprendre i carregar piles.
Els alumnes: adonant-se que el que havien creat tenia molt valor, participant i veient com funciona això de fer un podcast (fàcil, fàcil amb un Mac).
Els mestres: L’Alícia i la Geni orgulloses per haver assolit el repte no només d’estimular la lectura entre els alumnes, si no d’haver estat prou hàbils per deixar que ells mateixos trobessin la millor forma i creessin un canal propi, per mitja de les noves tecnologies, on els alumnes es mouen molt bé, senzillament sent obertes, facilitant la participació i estimulant la creativitat.
Nosaltres: A banda de la bona estona que vam passar plegats amb tots ells, plens d’optimisme adonant-nos que, malgrat els problemes i reptes que te l’educació a casa nostra, encara hi ha espai per l’esperança en llocs on mestres, escola i alumnes creuen en la participació, l’estimulació intel·ligent, els projectes comuns, la creativitat, i l’ús enriquidor de les noves tecnologies com a eina de reforç personal i educatiu.
El podcast 38 sortirà la propera setmana i sens dubte serà un dels episodis que més il·lusió ens ha fet.
Gracies a tots els que ahir ens vareu fer tenir una experiència genial i inoblidable!
Comentaris arxivats
Xin · 2009-02-05
Casu’m, veniu al costat de casa i no aviseu… :-(
Kekos · 2009-02-05
Va ser molt divertit, una experiència difícilment oblidable!
En nom de tots dic que ens ho vam passar MOLT bé!!
wolffan · 2009-02-05
M’uneixo al que ha dit en Tomàs. Em declaro fan del podcast 38 i de la gent que hi va participar.
Per mi va ser molt important, ja que com a educador (en part), havia perdut una mica la fe en els nanos d’aquestes edats i en part aquests nois me l’han fet recuperar. També vaig disfrutar amb la nova taula de mèscles que tenim, que en part m’exigeix molta més atenció i compte, però que espero que aquests esforços es vegin reflectits dirèctament al podcast.
Arnau · 2009-02-05
A mi personalment m’encanta la foto amb la cara de felicitat del Navarro (el del fons en la foto de la Irene y el wolffan) jeje.
Com ja vaig comentar al blog dels «llegidors», m’encanta que dues comunitats, que en principi siguin tant distants, puguin arribar a aprendre tant unes d’altres.
rusven · 2009-02-05
I en Ludo no hi era per aquí???
Toni · 2009-02-05
ei, jo hi vaig estudiar de petit al Monalco! territori del temut Senyor Vicente!! :-P
Arnau · 2009-02-05
@Toni… vaja hi ha més monalqueros del que em pensaba per aqui jeje
musa · 2009-02-05
M’alegro molt que gaudíssiu de l’experiència, segur que des de l’institut també us recordaran molt temps!
Esperarem aquest podcast amb ganes!
Irene Lapuente · 2009-02-05
Sí, realment una experiència molt interessant!
Treballar amb joves sempre és quelcom molt profitós, i deixar-los fer sempre és sorprenent!
En aquests moments te n’adones que l’aprenentatge mai s’acaba i que per descomptat no és només unidireccional!!
Jo avui començo els tallers de tecnologia amb nens de 7 a 9anys al Citilab Cornellà!!! Segur que ells també m’ensenyen moltíssim… Preparada pel repte?!!
Salut i ciència per tothom!!!
ila
Toni Sellas · 2009-02-05
Felicitasts mosseguis. Em sembla una iniciativa fantàstica i que estaria bé que no es quedés aquí. L’escola i els nanos necessiten moments així, que aporten il·lusió i estímul. També és una manera de casar tecnologies i formació/cultura. I finalment, qui sap si vau posar la llavor de futurs podcàsters, que en necessitem! Ja tinc ganes d’escoltar l’episodi 38. Gràcies per oferir-nos aquesta experiènia.
Kekos · 2009-02-05
És un mètode pedagògic molt millor que una aula…
El que passa és que les classes no només estan fetes per matar la creativitat dels alumnes, sino que amb el mateix fet la mata en els professors… menys en algunes excepcions (excepcions controlades, també…)
Alícia · 2009-02-05
kekos, espero que això ho diguis per mi i per la srta. Solà.jajajaja.
La veritat es que llegint tots els comentaris que els nostres alumnes han fet sobre la visita mossegui ( i recordeu que tots podeu llegir al blog: almonalcollegim.blogspot.com )comproves que no ens hem de deixar matar la creativitat, com diu el Kekos, i encara que avui en dia és molt complicat el món de l’ensenyament,has de motivar-te i lluitar per motivar als teus alumnes els 365 dies de l’any.
No em cansaré de repetir que la visita del dimecres em va fer sentir més orgullosa dels meus alumnes del que ja estava, perquè quan ells disfruten, disfruto jo i quan ells carreguen piles també les carrego jo.
I com ja he comentat al blog…al juliol, la Geni i jo intentarem pensar en una bona…tan bona que els mosseguis ens hagin de tornar a veure.
Irene, sort i força en les noves classes.
Salut i com «monalquera llegidora»… a llegir que són quatre dies.
Elisabet · 2009-02-05
Hola! Com alumne «Monalquera» que sòc puc dir que va estar molt bé i que ha sigut realment una experiència que ha valgut la pena gaudir.
I també, com dieu aquest aprenentatge és «pluridireccional» (m’ha agradat la paraula)i espero que les professores hagin après amb nosaltres tan com nosaltres hem après amb/i d’elles.
Mai haguès dit que podria mantenir-me en contacte amb els meus companys i professors per un medi com aquest. És molt divertit!
Bé, molts records als «mosseguis» i moltes gràcies.
Una bloggera i llegidora monalquera
robert · 2009-02-06
hola!
llegint aquest article, tornant a llegir l’entrada inicial del club de lectura i llegint de dalt a baix els comentaris de les dues entrades m’ha vingut una onada de bon rollo gratificant: encara hi ha gent creativa, innovadora i amb ganes i empenta!
no només estic segur que ha sigut una experiència molt enriquidora per a enregistradors i enregistrats, sinó que us també ho serà per a tots els que l’escoltarem. tinc tantes ganes de que m’arribi a l’ipod com m’hagués agradat viure-ho en directe.
moltes felicitats per dur a terme projectes com aquest,
tan monalquers com mosseguis.
@tots una abraçada,
R
Tomàs · 2009-02-08
@Xin, ni idea que estiguessis a prop o «dins» Igualada :) d’haver-ho sabut t’haguéssim convidat, home!
@Toni, m’alegra veure que t’has pogut assabentar d’aquesta iniciativa. Ens agradaria força repetir-la, però haurà de ser «espaiet», com diuen els valencians, doncs els recursos que tenim son limitats. Tot i així, veient l’èxit que va tenir, segur que tindrà continuïtat. Jo et dic que per nosaltres va ser un punt d’inflexió pel podcast molt important.
@Monalquers, a tots els monalquers que visiteu mossegalapoma, espero que us sentiu com a casa :) Benvinguts!