Twitter: servei de suport i contacte amb clients

Vaig a parlar de Twitter a través d’una anècdota pròpia succeïda aquests darrer cap de setmana.

Començo la història:

Mantenir un bloc NO hauria d’ocupar tots els dies de la setmana. Ni fins i tot aquells que mantenir-los suposi un ingrés en cash, que no és el cash d’aquest.

Necessitem descansar i desconnectar una mica en benefici de tots i de la salut pròpia, oi?

Bé, amb aquesta premissa en ment, havia planificat el dissabte per, a primera hora, acabar les dues tasques importants que tenia pendents del bloc. Així, tot seguit, ja podia quedar amb uns amics doncs havíem decidit anar a passar la resta del dia fora per, amb l’ajuda del sol, metabolitzar vitamina B12.

Les tasques pendents eren:

• Penjar el darrer podcast i fer l’entrada corresponent (tots els alumnes de l’escola Monalco implicats estaven contractant sicaris per si no ho feia a temps) :P
• Fer una entrada per a comunicar la decisió del guanyador del concurs del nou Logo. Anàvem amb retard en la decisió doncs en Ludo està donant classes d’informàtica en plena sabana a Burikina-Faso i les comunicacions amb ell han estat difícils aquests dies.

La meva sorpresa comença a mitja edició del primer post quan, de sobte, la connexió al bloc desapareix…

Descartat que no era problema de la meva connexió, intento connectar-me al tauler de control del hosting (Zilos) per veure què pot estar passant.

Oh, sorpresa, el panel de control no existeix!

Calma, Tomàs, calma. Em connecto a la web de Zilos, i a males, els hi poso un ticket i… ostres, no!, Zilos tampoc existeix -em diu el Safari.

Ja tenia aquella sensació en el cos que un pot estar vivint un mal són com si fos totalment real.

A veure -em dic- Zilos pertany a Veloxia Network. Si Zilos ha estat adduïda, com a mínim la seva matriu internacional no.

Amb por cerco Veloxia al Google i, uff! Troba la web. Faig clic.

Aggggggggggg! Veloxia Network no existeix!!!!

A aquestes alçades de la pel·lícula jo ja flipava «mandarines de Newton» en colors. M’aferrava a l’únic contacte amb la realitat coneguda (un dels meus gats, l’Esquitx, que portava mitja hora reclamant-me el menjar, l’altre, el Patxi, més expert, ja feina estona que m’havia deixat per impossible).

Recupero la recerca de Google i veig que Veloxia va ser comprada fa un parells de mesos per Ferca.

Ah! Ferca ha exterminat el hosting de mossegalapoma, segur.

A partir d’aquí Google callava.

Què fer? Vaig a buscar a Twitter #Ferca a veure què passa.

Bingo!!

Les parets del meu estudi, convertides feia estona en un passadís fosc amb una llum al fons, van tornar al seu estat normal. Tornava a escoltar el soroll rítmic dels ventiladors dels meus discs durs i es dibuixava, a la meva esquerra, el quadre de fusta, que sempre hauria d’haver estat allà, amb l’anunci del «Harley Davidson Motorcycle Club»

Twitter responia com Google no era capaç de fer.

Trobo a Twitter al responsable de FERCA cagant-se en Murphy i informant que Iberdrola/Neo-Sky, en mig de les tasques previstes pel transport del datacenter de Veloxia des d’Alacant cap a la nova seu de Madrid, en lloc de desendollar un dels 2 cables de fibra òptica, i així garantir la continuïtat del servei, els havien desendollat tots «a saco paco«.

Twitter, tot i que no pas cap follower ni following meu, era un bullir d’administradors de pàgines web i blocs hostejats a Ferca, i sense servei, comunicant-se directament amb un responsable de FERCA que, tot i estar crec a Salamanca de cap de setmana, estava gestionant remotament la incidència i anava informant puntualment al personal (informació que, per cert, IBERDROLA/NEO-SKY, no donava en Twitter ni en cap altre lloc conegut).

El servei va restar interromput algunes hores i a mi em va trencar tot el planning de dissabte posant la meva salut en risc de caure en una anèmia perniciosa. Però gracies a Twitter vaig saber que no havíem estat adduïts.

Algunes empreses, o al menys alguns responsables d’algunes empreses, com Ferca, ja veuen en Twitter un servei de valor afegit per donar suport i mantenir el contacte amb els clients.

D’altres, com Iberdrola/Neo-Sky, crec que no saben ni què és Twitter.