De nou una didàctica producció de Common Craft subtitulada amb dotSUB que explica què és i com funciona Twitter de manera simple.
Aquí la versió en anglès en català.
De nou una didàctica producció de Common Craft subtitulada amb dotSUB que explica què és i com funciona Twitter de manera simple.
Aquí la versió en anglès en català.
Comentaris arxivats
xavier · 2008-03-11
A mi la veritat m’ha servit per a molt (tot i que no he conseguit que els meus amics s’enganxin a fer-ho servir) Alguns cops que els veig de passada els caps de setmana em pregunten «Ostres! Com va anar la presentació del dimecres?» «Què tal per falset?» I per a mi, aquest és el valor de twitter, encara que el fet de poder postejar ràpidament un comentari sobre una noticia, i a partir d’aquí obrir una discussió amb els teus amics també el trobo força interessant, fins el punt que m’estic tornant un blogger passiu i un miniblogger actiu.
Tomàs · 2008-03-11
@Xavier, la veritat és que després d’haver provat twitter i facebook com a dues eines de xarxes socials em quedo amb la primera, sens dubte, però amb matisos.
El problema més gran de facebook són la quantitat ingent d’aplicacionetes xorres i estúpides que no serveixen per a res i només et fan perdre el temps. Si busques amb facebook una extensió del messenger adolescent encara et pot agradar. Però per a mi, de moment, em sembla una eina realment poc productiva i que m’aporta poc valor. Podria ser degut a que no la faig servir per feina, és cert, però tot i així… hi ha molta «morralla» inútil dins Facebook.
En canvi Twitter concentra més els missatges i, si tens la prudència de no incloure en el «follow» a contactes que es pensin que el twitter és una mena de chat, la cosa comença a tenir més sentit i, fins i tot amb un entorn d’amics i coneguts ho trobo més interessant.
La possibilitat que aporta twitter de conèixer què està fent, o qué ha descobert, o quina notícia troba rellevant o quin lloc web val la pena visitar; tot això de la gent que t’interessa seguir; i obtenir-ho en un missatge curt i resumit, aleshores sí que comença a tenir, per a mi sentit.
Amb aquestes dues precaucions:
1) Tenir, dins els contactes, persones que usen twitter per transmetre pocs missatges però rellevants al llarg del dia.
2) Actuar tu amb la mateixa correspondència de informar a «twitter» de 3, 4 màxim 5 informacions en un dia.
Quan veus que algú, en el twitter, ha omplert 20 missatges en 1 hora, sincerament, m’acabo agobiant. Doncs converteix el Twitter en un mer transcriptor d’una conversa del messenger.
xavier · 2008-03-11
El Facebook el veig com una eina testimonial per dir «hola, estic aquí». Interactivitat (almenys per la meva part) Més aviat poca.
Ara bé el twitter… deu ni do, encara que a vegades penso… «puc arribar a ser pesat»
sunxez · 2008-03-13
M’ha agradat molt el vídeo. Trobo que és ideal per ensenyar-lo a aquelles persones que ens pregunten diàriament què és això del Twitter…
He de dir que tinc el Facebook bastant abandonat. I coincideixo amb el xavier, que ha aparcat una mica el blog per fer microblog…
Tomàs · 2008-03-14
@Sunsex, a mi també m’agraden pel que tenen de pedagògics. La fórmula de les cartolines i els dibuixos simplifica molt i aclareix els conceptes.