Una pregunta una mica polèmica.
Ens baixem les coses de forma «oculta»? o paguem per tots i cadascun dels programes que fem servir en els nostres MACs?
Un dels canvis importants que m’ha sobrevingut al canviar de windows a MAC és prendre consciència que el software que té preu a la seva etiqueta, s’ha de pagar. Una afirmació que sembla evident però que la majoria dels usuaris de windows se’l passen pel forro de l’emule.
Per a tot hi ha una via oculta, també per a MAC, on trobar alternatives «no cost» als programes de pagament.
Jo reconec que el fet de ser usuari de MAC m’ha canviat la forma de pensar. Vull dir que m’ho miro tot una mica més «professionalment» aplicant a les compres un criteri «d’aprofitament i amortització» econòmica.
1) No m’importa pagar, i de fet pago i registro, el software que realment utilitzo.
2) Abans de pagar per un programa, m’ho penso i sempre cerco una alternativa al que necessito que sigui primer de software lliure o bé freeware i que em pugui servir. En la majoria de casos la trobo, i si no la trobo, és perquè o no he sabut cercar, o realment el programa que m’interessa aporta veritable funcionalitat, ben desenvolupada, a voltes «exclusiva», i que vull tenir i a la que no veig una alternativa còmoda. Aleshores no m’importa pagar.
3) En el tema de software ara soc més curós per decidir si necessito quelcom o no, faig l’anàlisi de si el que necessito és una eina que realment faré servir i si la usaré habitualment o només alguna vegada.
4) Conec les alternatives «ocultes» en MAC. Seria «èticament reprovable» fer servir aquesta via per a avaluar (en el cas que el programa no tingués una versió demo, cosa que passa molt poques vegades) si un programa de pagament t’aporta valor o no, i aleshores decidir comprar-lo o esborrar-lo?
5) Hi ha coses que estan clarament fora del meu abast. Vull dir que no puc pagar 1.042€ per la versió completa del CS3. No soc professional. No me’l puc permetre. Ni el tinc, ni crec que el tingui si no canvien les coses. Per tant, ni me’l miro.
6) Haurien d’existir preus completament diferents (com ja passa en alguns casos) per a un ús «professional» del software de pagament o per a un ús «personal»?
Què penseu vosaltres?
Fixeu-vos que la pregunta no pretén entrar si software lliure o no. Que és un altra tema. Per sort, també per MAC, disposem d’excel·lent programari lliure, com per exemple el paquet ofimàtic NeoOffice del que ja coneixeu que n’he parlat força i soc un defensor.
La pregunta va més en el sentit de, sobretot per als usuaris que ja porteu un temps amb MAC, si heu «modificat la forma de pensar»
I, per acabar, un incís off-topic.
Parlo de programes, no de música. El tema de la música és tota un altra cosa. Cada cop tinc més clar, pel que fa a la música, és que no pago un duro per un CD o per una cançó, excepte en un cas ultra excepcional.
No vull dir que la compri pirata ni en el top manta, és que senzillament ni la compro, ni l’escolto, ni em preocupa. Senzillament passo.
El darrer CD que vaig comprar va ser a un grup de teatre musical amateur estranger, que el venia a peu d’obra, i que l’havien produït ells mateixos.
I és que en la música el paper dels intermediaris clàssics i dels formats tradicionals és innecessari i està mort i enterrat. Així de clar ho veig.
La música ara està a la xarxa, i la polèmica és un altra… que si DRM, que si monopoli de venda en certs sites, etc…
Com a podcaster sabeu que programo música en el podcast. És música que te la pots baixar lliurement, que la pots afegir al teu podcast sense pagar drets d’autor, doncs òbviament així està autoritzat perquè el podcast de mossegalapoma no és un podcast comercial, i per tant, jo afegeixo la música que m’agrada i vull sense cometre cap il·legalitat, vosaltres la podeu escoltar, i en paral·lel l’autor es promociona. Crec que és el camí correcte.
No escoltareu a les grans «figures mediàtiques» com al Sr. Elton John en mossegalapoma (suposo que ja coneixeu la polèmica de les seves darreres declaracions -en el cas de ser certes- en contra d’internet), però ni falta que fa.
Hi ha excel·lents músics que fan molt bona música, que viuen en aquest món i toquen de peus a terra. Potser no son coneguts, però estan aquí, a la xarxa, sense complexes, per a que els descobriu.
Comentaris arxivats
Miquel Labòria · 2007-09-03
Jo crec que tens raó, des de que utilitzo Mac, he comprat més software.
La veritat és que també trobes programes assequibles, que et permeten fer aquelles coses que necessites, per tant no és el mateix gastar-se 15$ per un programet, que els 1042€ que comentaves de l’Adobe CS3.
Tomàs · 2007-09-03
Cert,
Potser no he fet prou èmfasi a l’entrada en comentar el que dius, i és el fet que per MAC trobes un ventall immens d’aplicacions que resolen la majoria de necessitats per a usuaris normals i que oscil·len entre 5 i 30 euros.
La veritat és que entre el software gratuït i aquestes aplicacions la majoria tirem milles.
Veig que la sensació que jo comentava és general, segons el que dius, en el fet de «comprar més».
Dreadful · 2007-09-03
Estic totalment d’acord amb vosaltres pel que fa a l’increment de compra de programari. Des que vaig comprar el mac que vaig decidir no instal·lar-hi cap programa pirata i des d’aleshores que tampoc n’he instal·lat cap al pc. Tot i que hi treballo, el meu pressupost tampoc arriba a tenir la darrera versió del programari estrella, pel que cerco alternatives.
Jo sí compro força música i cinema en suports tradicionals i he de dir, que des que puc descarregar música P2P que en compro molta més, ja que m’ha permès descobrir-ne molta, que d’altra manera mai hauria sabut que existia. Quan un CD (o DVD) m’agrada, vull qualitat, tenir la caixa, veure les fotos (o extres) i saber que si mai perdo el disc dur ho podré recuperar.
Ludo (marc alier) · 2007-09-03
Doncs sembla ser que sí, que és cert ara com ara estic més disposat a adquirir llicencies que no pas abans. D’entrada sembla com si el macos dongui aquesta sensació de «roca» que et permet anar per feina i fer coses en comptes d’anar configurant coses que sempre peten (o simplement configurant i configurant … i configurant com en linux) que hom perceb la utilitat del software. a més com a informàtic crec que els desenvolupadors han de cobrar per la seva feina, i son lliures d’escollir el seu model de negoci en el programari comercial o lliure. Fa mandra «embrutar» el mac de milions de programes pirates que no fas servir gairebé mai en realitat. Jo ara com ara em trobo a punt de comprar el iwork 08 i el iLife 08 ( pel garageband nou que te molt bona pinta )
Sobre la pirateria de musica i altres ixò es el que en penso (i perdó per l’autoesbombament, però és més curt que posar-ho tot ;-) http://orangoodling.blogspot.com/2006/10/sobre-pirateria-y-propiedad-de.html)
Per cert Tomas suposo que saps que technorati et diu quins blogs parlen de tu, oi? http://www.technorati.com/blogs/mossegalapoma.cat?reactions
Per acabar:
sobre garageband i el que dius al ep 4 de MP. GB 3 solament va incorporar millores per a podcasters, fet que fa fastiguejar als musics i aficionats (usuaris originals del GB ) aquesta versió em sembla que aporta ben poc als podcasters i molt als musics aficionats. Tot i que la opció multitake pot ser molt util. Es a dir, obres un loop i pots anar repetint la toma fins que surti be.
I una pregunta per al porper episodi: iphoto 08 o aperture 1.5 ??? dificil eh?
L.
Tomàs · 2007-09-03
@Roger: El que comentes del P2P és cert. Conec a moltes persones realment amants de la música que els hi ha provocat el mateix efecte i pensen com tu. Per cert. avui t’has deixat anar amb els comentaris… ;-) gracies.
@Ludo: Boníssim l’article, vaja currada! ets profe no? es nota. M’encanta aquesta afirmació i la forma com la fas…
«Pero sabemos que los usuarios domésticos suelen usar copias ilegales de Office e incluso del propio Windows. Microsoft lo sabe, yo lo sé y ustedes también»
Sí, coneixia el tema de Technorati i el consulto de tant en tant. Gracies per la menció. Ja t’he deixat un comentari al teu bloc.
Correcte sobre el que comentes del Garageband, la darrera versió no incorpora massa novetats per Podcasters, però és cert, que en la anterior a aquesta és quan es van incorporar la part més gran de millores. És una eina bàsica, bona i fàcil de fer anar.
Respecte a la pregunta que em fas, no la puc contestar. No conec Aperture. Però et passo el testimoni. T’animes a parlar tu en el proper Podcast? ;-)
sunxez · 2007-09-04
Doncs em sap greu desentonar, però jo no he pagat ni un duro per cap software del meu mac. De fet, ni pel Tiger.
Quan necessito algun programa intento buscar programes gratuits, però si no em satisfan o veig que és ‘fàcil’ adquirir un de pagament, tiro de la mula (o torrent).
Em passa amb CS2 (tinc pendent instalar el Gimp! i aprendre’l una mica, tot i que també necessitaria un InDesign) i amb MS Office, que encara no m’hi he posat amb el NeoOffice tot i que el tinc instal·lat. No m’he molestat a buscar cap aplicació que faci el que fa Toast, perquè ja em va bé i no em dóna cap problema. També utilitzo l’Audio HiJack Pro, que em va molt bé per ripejar àudios d’internet o sons d’altres aplicacions.
La resta de programes que tinc instal·lats crec que són lliures.
Pel que fa la musica, sèries i pelis, no compro, descarrego. Excepte algun CD o DVD d’algun artista que m’agradi molt. Però ja trobo incòmode el format CD, els últims euros gastats en música han estat a la iTunes Store, on compro tot allò que vull i no trobo per baixar.
Tomàs · 2007-09-05
Hola sunxez! Benvingut al bloc.
Està molt bé que hi hagin opinions de tot tipus. I si no hi hagués discrepància seria tot molt aborrit ;-)
A més qui més qui menys…
Jo pensava com tu, però amb el temps he modificat la forma de pensar.
Pel que fa al software de pagament de les grans companyies crec que, si el pagues, tens dret a obtenir no només una llicència d’ús, si no també a certs serveis (normalment com a mínim suport).
Sé que això no sempre és així, que moltes vegades pagues i després la cosa no va com esperaves.
També és cert que passen coses com les que explicava el Ludo en el seu article. On hi ha multinacionals del software (i de més coses) que no només toleren, si no que afavoreixen i que s’aprofiten de «la mula» per guanyar hegemonia de mercat. Si és així voldria dir que, a sobre, els hi fem un favor quan premem el «download».
Per altra banda, a voltes pensem que darrera d’un programa hi ha una companyia de la ostia, amb un director amb puro i ferrari en plan Tio Gilito, però sovint, el que hi ha darrera son quatre tios «majetes» que amb bastant esforç han tirat un projecte endavant i que tot just van fent per guanyar-se les garrofes.
No sé, jo no podria trobar-me’ls, per exemple, en un congrés o seminari i anar a saludar-los (que m’ha passat) i mirar-los a la cara sabent que no he estat honest passant de pagar per allò que ells han decidit cobrar.
Per això cada cop soc més partidari de no fer servir allò que no puc o no vull pagar i cercar altres alternatives més econòmiques o senzillament abstenir-me.