Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …
1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.
2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Cap tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans de l’Estat espanyol l’accés a qualsevol pàgina web.
3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces pel que diuen perseguir.
7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.
8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria. Si us plau difon aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.
Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de ningú. S’ha publicat a multitud de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.
FOTO: Trobada a Photobooket de Jazzera1973
Comentaris arxivats
Ludo · 2009-12-02
So say we all
lluis · 2009-12-03
Ja esta penjat al Facebook
Tomàs · 2009-12-03
Com a voltes el soroll no deixa distingir la música, per aclarir exactament què pot estar passant us invito a llegir les respostes que DAVID BRAVO, un advocat en defensa dels drets dels usuaris d’internet i defensor del CopyLeft ha fet tot just avui. Queda tot ben clar:
http://ecodiario.eleconomista.es/encuentro-digital/264/David-Bravo-abogado-especialista-en-derecho-informatico-2009-12-03
Robert Vandenbego · 2009-12-04
Una Llei incomprensible des del sentit comú.Estem arribant a un punt surrealista pel que fa als drets d’autor. Sembla que la SGAE s’ha convertit en el 4t poder de l’Estat Espanyol. Cada vegada s’el posen més complicat a la difusió democràtica de la Cultura.
NRK_Ruby · 2009-12-04
Proposta de Funcionament del contingut a Internet (algunes reflexions):
– Les Televisions han d’oferir continguts propis d’accés gratuït sense horaris amb eines per compartir i assegur una continuitat (que no ho treuen en un temps).
– Les productores o grans empreses comunicatives han d’oferir l’accés amb paga única per periodes de temps (Dia, mes, any) o bé suscripcions autoProrrogables (separem bé les dues modalitats).
– S’ha d’agilitzar la retirada de continguts del mercat actual retirant els Screeners i altresRipejats de les produccions més actuals (un Any o 5, però no 50!!).
– Protegir amb SafeCreative i altres espais de registre On-Line els continguts creatius dels Particulars i de les PYMES. (Copyleft, CreativeCommons, …)
– Permetre la reproducció d’obres creatives (sense ánim de lucre), com ara imatges, obres d’art, o fragments dels Referents Culturals Audiovisuals (establir resolucions d’imatge o percentatges audiovisuals).
– Permetre generar obres Creatives a partir de Referents Culturals. (Zappings, Reportatges) amb permisos i lucre o sense lucre.
Loraconet · 2009-12-05
En cas de que decideixin fer algo així, entenc que suprimiran el canon digital, no?
David Prat · 2009-12-05
Ja comencem… ‘La SGAE entrega al ministerio de Industria una lista de 200 webs piratas’ http://ow.ly/IZEE
NRK_Ruby · 2009-12-08
Avui dia s’ha de ser més llest que posar publicitat a un espai il·legal de descàrregues o Streaming. Jo crec que la única font d’ingressos podria ser una botiga virtual on es pogués comprar tot el que s’ofereix sense cost, a un preu digne, competitiu amb el mercat i de forma legal.
Nomès un Banner on inviti a comprar la cultura i a fer-se amb el format físic de les series, de les pel·lícules i fins i tot dels productes associats, com samarretes, objectes de culte,… amb Lost s’haurien forrat, però alhora el benefici aniria a parar als productors de la serie i dels complements.
Quina difícil situació la de les multinacionals destruir una bona base d’Ingressos i com ho faria el Gobern si pretén tancar un negoci legal… hauria de centrar-se en la meitat de la cara…
Però i si la cara fosca fos un espai autogestionat pels usuaris que pengen els continguts P2P associats a cada producte comercial oferint una alternativa gratuïta a la opció de compra? Es pot castigar a l’empresa per oferir un espai sense restriccions? Ells no ofereixen cultura gratis, ho fan els seus clients, que compre, i tenen webs friquis, i es graven totes les pelis, i en fan subtítols propis, i productes derivats amb fragments d’allò que tenen assumit com a cultura i que uneix a un grup de persones per unes vivències comuns,… (en molts casos són els «nous» mitjans qui ens han influït i ens han ajudat a ser qui som, no tenim dret a cita? una cita no és una promoció fragmentada/indirecte?)
Jo crec en el passat, i en el present i en els pròxims 5, 10, 100, i 1000 anys. Què volem construir en aquest temps?
Ho tenim a les nostres mans.
Parlem-ho…
NRK_Ruby · 2009-12-23
Bona nit.
Abans d’encarar l’últim dia laboral de l’any deixo caure unes paraules…
Els diners no sempre comporten un respecte per a les creacions. Avui en dia les televisions inverteixen en drets d’exposició per diferents obres cinematogràfiques però no ofereix a canvi un respecte per l’aspectador, pels autors ni per l’experiencia que suposa submergir-se en una creació artística. Ens fragmenten les pel·lícules sense criteri interrompen-nos amb una cascada d’estímuls audiovisuals. La publicitat és qui paga les creacions i el temps d’emissió de cada objecte cultural, però a canvi de menysprear l’esforç dels artistes que decoren els títols de crèdit; un esforç per justificar la llista de noms i responsabilitats implicats en la creació. Tots els models han de ser qüestionats per poder-hi sortir guanyant tots, hem de superar les estructures on els beneficis se’ls reparteixen uns pocs i on les grans companyies acumulen la cultura per explotar-la comercialment. Els diners només afavoreixen als productes comercials, majoritaris, populars, vulgars en molts casos. Els diners no tenen gust i menys atenció a les minories, als paladars exquisits. Tots tenim dret a la cultura i tenim dret a guanyar-nos la vida contribuint a enriquir el llegat cultural. Parlem-ne, debatem obertament sobre models, propostes i sistemes de gestió del coneixement que permeti el benefici personal, però no a costa del benefici global. Estem a temps a replantejar-nos les fronteres del coneixement, la ciència i la cultura.
Tomàs · 2009-12-23
No és un tema de poder guanyar-se la vida, Ruby, és el tema de que els intermediaris, si no aporten valor real a les coses, no poden sobre-cobrar per les mateixes. Així de senzill.
Els consumidors/usuaris cada cop som menys idiotes. I veiem clar quan ens volen prendre el pel.
El pas que ens cal als usuaris/consumidors és ser més deterministes.
En el sentit que només hauríem de consumir allò que té distribució lliure i sense barreres. Fer el contrari és afavorir justament allò contra el que estem lluitant.
Però, també alhora, trobar la manera de compensar al veritable creador, amb una compensació raonable, no per a què es compri una mansió a Miami…