Japan Chronicles by Ludo San (I)

De Tokyo al Fugi

Us escric aquesta entrada a tota llet, i no vull dir que estigui escrivint ràpid -el mini teclat del eeepc m’ho impedeix- sinó que vaig en un tren bala de Tokyo a Hakone, un poblet a la falda del Mont Fuji, a Japó es clar.

Segurament al proper podcast que enregistrem us explicare batalletes d’aquest viatge, aixi doncs serveixin aquestes entrades perquè en Tomàs i en Rai puguin esgtructurar la conversa d’alguna manera.

Quan un mossegui visita Tokyo, el seu viatje només pot començar per un lloc:

Ahikabara

Ahikabara és el barri tecnofriki de la -segurament- ciutat més tecnofriki.

Originalment hi havia només un mercadillo -que encara hi és- de components d’electronica: cables, connectors, testers, i llumetes de colorins.

A mesura que van anar passant els anys, les botigues i malls d’electrònica i informàtica es van anar amuntegant -literalment- al seu voltant. I per algun motiu que se m’escapa -potser per afinitat freak- les botigues de Manga s’hi van solapar.

Ara el barri és una bojeria infernal de Manga, tecnoferralla, frikis vestits de formes estrafolaries (i quan dic estrafolaries vull dir ESTRAFOLARIES) i llumetes de colors, moltes llumetes de colors.

El problema és que molts dels productes que venen aqui son japó-específics. I els que son aptes per a consum occidental ja els tinc :D

Paradoxes del Yen

Abans de partir vaig estar xerrant – bescanviant correus- amb el mestre Mario sobre quin objectiu nou m’havia d’auto-regalar per Nadal.

Vaig escollir un Canon EF-S 17-85 f4-5.6 IS (ja t’explicaré que vol dir Raimón, pero cada lletra i xifra té un significat) ;), que a Espanya encara no havia arribat (almenys fa un mes).

A Amazon costa uns 450$ aixi que vaig pensar que aqui a Japó costaria una mica menys. Ai l’às! «Mi goso en un poso«.

Aquest tros de vidre costa uns 73000 Yen, gairebe 600 € al canvi!!! Aixi doncs com dirien els meus avantpassats francesos : Merde! Hauré d’esperar a tornar a casa i encarregar el vidre per Amazon.

Mentrestant faré les fotos amb l’objectiu inclòs en el kid de la canon eos 400d, altrement conegut com a «El pisapapeles» :(

Canelons per Sant Esteve

Yokohama és un barri-ciutat a uns 40 minuts en tren de Tokyo Station.

Allà hi ha un ChinaTown molt colorit -i amb llumetes de colors- on s’hi amunteguen restarurants xinesos -però dels bons, no els dispensadors de ranxo occidentalitzat que tenim habitualment a Barcelona, fora d’algunes excepcions-.

Vam escollir un restaurant cantonès (sí, Honk Kong, Dim Sum fet a ma :D ) per poder menjar els canelons de Sant Esteve.

Per a Mossegapaloma informa Ludo desde Hakone, Japó.

Fotos, crèdits:
Flickr d’en Ludo
Wikipedia (Ahikabara)
Digital Photography review (Objectiu Canon)