Cada any, des de fa 35, la casa Nikon organitza el concurs «Small World» per a escollir la millor fotografia feta amb microscopi.
Sorprenents dissenys on la pròpia natura supera, sovint, a l’artista més fumat :D
El guanyador d’enguany (fotografia superior) ha estat per al Dr. Heiti Paves, de la Universitat de Tallin (Estònia). I sí, en aquest cas és el que sembla: l’òrgan reproductor masculí de la Arabidopsis thaliana, una planta que té la seva importància a la ciència per ser la primera a la que es va detallar totalment la seva seqüència genòmica.
I d’imatges a vídeo. Un vídeo sorprenent on es veuen prop de 500.000 rats penats sortint d’una cova, a Nou Mèxic, per alimentar-se de nit, i filmat amb càmera d’infrarojos.
Tota aquesta informació, i molta altra més, la trobareu a l’apartat de ciència de la revista on-line Wired.
Comentaris arxivats
NRK_Ruby · 2009-10-14
Agafo el cafè i escric sobre una necessitat científica, educativa i social.
Treballant per la UB he detectat una gran falta de coordinació i emagatzemat de les imatges en general. Molts departaments o grups de recerca tenen el seu propi sistema de gestió (Picasa, en CDs ordenats en un calaix o bé en una caixa juntament amb les coses de l’anterior treballador-funcionari.
No podem perdre la possibilitat de generar un gran arxiu d’imatges científiques, accessibles i públiques. Moltes imatges són frit d’investigacions i poden dur-nos a veure quin treball s’està fent. Aprofitant la interactivitat d’Internet es poden vincular les imatges amb vídeos i amb espais informatius web, a més es pot registrar l’autoria personal, el laboratori, grup de recerca, centre de treball i universitat on s’ha registrat la imatge. També podriem saber amb quin equipament s’han agafat aquestes imatges surrealistes, imaginatives i a vegades menys creatives, però funcionals.
La societat comunicadora té dret a poder utilitzar imatges per il·lustrar les explicacions de conceptes. Caldrà aprendre a citar i referenciar les fons documentals, però les institucions són les responsables de posar el material a disposició dels nous creadors educatius: estudiants, professorat, investigadors i professionals de la comunicació.
Hem d’estabir un treball en xarxa d’espais comunitaris i compartits per sumar esforços. (Link in my name)
Ruby
Tomàs · 2009-10-16
Ruby, hi ha un debat obert sobre els continguts en general (no només imatges i vídeos) generats per les universitats i respecte a obrir-los al públic en general via Internet.
En qualsevol cas, més enllà del debat sobre la conveniència o no, està clar que si s’obre el contingut, la forma i manera d’organitzar-lo i fer-lo fàcil de trobar per al públic, serà un factor important.
Sé que és un tema que t’interessa, recordo la conversa amb una birra davant :D
NRK_Ruby · 2009-10-29
No sembla que interèssi gaire, per la resposta al Post. La veritat és que molta gent està treballant en aquest aspecte, però no hi ha una feina coordinada, i és una llàstima amb tantes eines socials-col·laboratives com tenim a l’abast.
Ja va sent hora que les institucions es bolquin en un debat obert, trobant-se en unes jornades físiques-i-virtuals, per donar a conèixer els projectes i poder ajudar-se mútuament… no cal homogenitzar un model de Gestió de la Informació, però si fer-los compatibles.
En aquest punt, vull recomanar escoltar el Podcast 50!! on es parla sobre les Bases de Dades dinàmiques, constructives des de l’usuari (i administradors). Això només vol dir utilitzar aplicacions on el control el té el client, encara que ho generi una empresa. La programació (com el llenguatge Oral, escrit o audiovisual) és una peça fonamental per poder crear un espai de Gestió que evolucioni amb el temps i amb els canvis de costums (i de consums). Jo crec profundament amb el software lliure i no en pagar molts diner a una empresa que genera un format tancat i cada canvi ha de passar per les seves mans.
Per últim, puc afegir que les Universitats han d’apostar per el canvi de model econòmic i potenciar la producció i la creativitat vinculats al coneixement… a part de capitalitzar els continguts per poder lliverar-los estructuradament a la societat, i principalment a la comunitat educativa.
Sento ser tant impulsiu escrivint, no ho puc evitar (tots portem a dins una ànima que vol apoderar-se del món i fer-lo seu, almenys al seu gust i jo no puc parar de pensar…).