↓ Ves al contingut
mossegalapoma
  1. Arxiu/

El Raw, el nou negatiu.

El format RAW, la traducció literal del qual de l’anglès al castellà significa cru també conegut com a negatiu digital, és un format d’arxiu digital d’imatges que conté la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital de la càmera fotogràfica, una major profunditat de color (en general 36 a 48 bits/píxel). El format RAW generalment porta aplicat compressió de dades sense pèrdua d’informació, be almenys en les meves nikon pot ser així amb o sense compresió, jo disparo amb compresió i sense perdues, ja que la Nikon D2x un Raw pesa 20 Mg i la compresió el deixa per la meitat mes o menys.

Depenent del tipus d’electrònica que disposi la màquina, es graven en forma de grups de 12 o 14 bits. Si la càmera grava dades de 12 bits, això vol dir, per exemple, que cada píxel es pot registrar com 4.096 nivells diferents d’intensitat; mentre que si ho fa en 14 bits podrà registrar fins a 16.384 valors diferents per cada píxel, les darreres cameres Pro ja disparen a 14 bits.

Els arxius RAW en contrast amb els arxius JPEG, estan completament sense processar. A més, no hi ha un format RAW universal, ja que cada fabricant de càmeres registra en un format RAW propietari, be en realitat Adobe va intentar negociar amb els fabricants de càmeres per tenir un format universal el, .dng, amb molt poc èxit, ja que l’única marca que l’adoptat ha estat la mítica Leica, i per tant la qual cosa requereix un programari d’edició per llegir i editar els mateixos. Els principals fabricants de càmeres tenen els seus propis formats RAW:

raf (Fuji)
.crw .cr2 (Canon)
.tif .k25 .kdc .dcs .dcr .drf (Kodak)
.mrw (Minolta)
.nef .nrw (Nikon)
.orf (Olympus)
.dng (Adobe)
.ptx .pef (Pentax)
.arw .srf .sr2 (Sony)
.x3f (Sigma)
.erf (Epson)
.mef .mos (Mamiya)
.raw (Panasonic)
.cap .tif .iiq
(Phase One)
.r3d (Red)
.fff (Imacon)
.pxn (Logitech)
.bay (Casio)

Però tots ells són essencialment el mateix, arxius RAW que contenen tota la informació que és capturada pel sensor de la càmera, sigui CCd,CMOS o FOVEON (per mi el millor sensor del mercat), i com a resultat, aquests arxius són relativament grans.

De fet, els arxius RAW no són tècnicament arxius d’imatge, són essencialment arxius de “solament lectura” que no poden ser modificats. Els canvis que es realitzen durant el procés d’edició digital són guardats en un arxiu de sortida denominat XMP. Per tant, mai estan en perill de sobreescriure un arxiu RAW, ja que sempre existirà en el seu estat original. Per això, els arxius RAW de vegades són admissibles en judicis, a causa que mai són objecte de manipulació digital. Els canvis realitzats s’emmagatzemen per separat, i qualsevol imatge final haurà de ser guardada en un altre tipus d’arxiu, en general un arxiu JPEG, però en tiff i PNG també els podràs guardar.

Com es guarda una imatge.

No existeixen sensors capaços de registrar (diferències de) color. En tots els xips d’imatge (amb l’excepció d’un de Foveon que utilitza tres capes diferents de silici, una per a cada color primari), tots els xips d’imatge usen per registrar colors el que es diu una matriu Bayer (Bayer Matrix) o matriu de filtres de color (Colour filter array).

Imatge del sensor Foveon i la seva gran utilitat si tots el fabricants optessin per aquest sensor, mes que utilitat, seria quasi com disparar en pel·lícula.

Llavors, per què vols disparar en RAW si al final vas a guardar la imatge en altres  formats que també disposa la càmera?.

Els arxius RAW proporcionen un gran control durant el post processat de la imatge i el seu resultat final, a mes a mes tenen mes latitud, o sigui que pots estirar el raw en + o – 2 diafragmes amunt o abaix, cosa que dona una flexibilitat i de detall que no dona el JPEG. Atès que els arxius RAW estan completament sense processar, la càmera no empra els mateixos algorismes com amb JPEG. Al seu torn, els arxius es veuran menys colorits i detallats el principi. No obstant això, la informació que s’extreu de la imatge durant el processament de JPEG roman en l’arxiu RAW. Aquesta informació addicional li permet realitzar els ajustos manualent en l’ordinador amb aplicacions més sofisticades (CamaraRaw, LightRoom, Aperture o les  aplicacions de  cada marca de càmera, com nikon NX la meva preferida), que proporciona la capacitat de produir un millor resultat final que el de la interpolació feta per la càmera, però la interpolació desde el programari del fabricant es molt  diferent, per exemple desde un raw de la meva Nikon D2h de 4 milions de pixels i amb el Capture Nx, he interpolat fins a un arxiu de 60×90 cmts (7086×10669 pixels) a 200 ppp sense pixelació de l’imatge, d’un original 13×20 cmts (1632×2464 pixels) a 300 ppp. Aquestes aplicacions estan dissenyades per al flux de treball eficient i facilitat d’ús. Mentre moltes imatges RAW es poden editar en qüestió de minuts, això segueix significant molt temps enfront d’un ordinador per a algunes persones.

Aquí podeu  veure  les dades que us comentaba de la ampliació del raw.

Durant el processament d’arxius JPEG, la càmera ajusta el balanç de blancs (segons el que hàgim seleccionat) i altera la informació de saturació i contrast. Amb els arxius RAW, el balanç de blancs no s’altera i tota la informació de saturació i contrast es conserva. Això ens permet tenir un control total sobre aquests importants aspectes, fen un revelat mes efectiu i  amb millor qualitat.

Quan triem un ajust de balanç de blancs, llum flourescent, ennuvolat, assolellat, etc, i en disparar en format JPEG, la càmera processa la imatge de tal manera que el balanç de blancs ja no pot ser canviat correctament. Amb el format RAW, la imatge s’etiqueta amb la configuració que triï, però pot ser canviat a qualsevol altre ajust posteriorment, en cas que no ens agradi el que la càmera ha fet en l’opció seleccionada, pugen fer  un balanç de  blanc molt  fi.

Òbviament, el “inconvenient” dels arxius RAW és que són arxius de gran grandària el que significa que menys imatges caben en una targeta de memòria, i hem de disparar amb les targetes de memòria de major capacitat, i a mes a mes que requereixen d’edició en un equip i més espai en el disc dur. Com s’ha esmentat necessitem un programari especialitzat per llegir i editar arxius RAW.

Imatge Inicial: Jakub Nowaczyk

Imatges sensors: Wikipedia i Foveon

Imatge del proces raw: Rafel Jesús

Comentaris arxivats

Marcel · 2010-12-04

Genial post Rafael, molt bona informació.
Jo sempre disparo en raw, tot i el fet que això suposa, haver de moure arxius pesats i que ocupen espai.
Ostres, els sensors foveon són els que porten les sigma dp1, oi?.
Ja espero la propera entrega!!!!.

Rafel · 2010-12-04

Si Marcel el foveon es el que monta sigma, es una llàstima que altres fabricants no el montin.

El proper post encara el tinc que rumiar.
Salut

Ludo · 2010-12-05

Molt be de nou Rafel!
Val a dir que RAW no és un format, sino una forma de guardar les dades, amb multiple formats. Com be dius. Hi ha un problema relacionat amb els formats RAW, i és que els fabricants tenen el copyrigth del format en el que guardem les NOSTRES fotos, i els acords amb gent com adobe o apple per treballar amb aquests formats es fa sota uns contractes molt específics i amb dates de caducitat.
Fixeu-vos que no hi ha cap eina de processat RAW de programari lliure. Sols Apple i Aperture tenen eines generalistes. Jo puc usar Canon Camera Pro i en Farel Nikon NX, però si un dia em torno boig i em venc tot el vidre i em compro una Nikon D3 (un pasote de camara) hauré de fer servir dos programes per gestionar la meva llibreria.
En aquest sentit Apple va estar més d’un any per tancar els termes legals i tecnics per poder suportar RAW de la Lumix Lx3. Aquesta cámara fa «trampes» i corregeix certes aberracions i distorsions de la lent en el seu super angular a F 2.0, i el format RAW i el seu processat no era gens trivial i amb molta propiesat intelectual pel mig. Ergo, 1.5 anys d’espera pel RAW en apperture i 9 mesos en Ligthroom.
La iniciativa de adobe DNG, (Adobe no fa cap camara, recordem) és una bona iniciativa d’estandard Obert i documentat sota el que es podria crear un ecosistema de programes comercials i lliures que fessin burrades amb RAW. per exemple avui en dia sols es pot fer Photo-Sitching en JPG.
Rafel, una proposta: perquè no fas una entrada sobre la «qualitat» dels pixels. Hi ha massa marques venent camares roñoses a base de dir que hi ha molts megapixels… malgrat siguin borrosos i xungos. Com per exemple molts movils amb 5 Mpixels que fan pena.

Marcel · 2010-12-05

Tot plegat es deu a la marca. Si tens x càmera necessites x programa per processar els raw, i si confies de softs pro com ligthroom o aperture per » llegir » aquest raw, si la càmera és molt nova et pots trobar amb un fiasco.
La guerra eterna dels formats!!!.
No tens mal gust Ludo per canviar de càmera!!!!, makinon la nikon que esmentes.

Ludo · 2010-12-05

@marcel Encara m’agrada més la Canon 60D que m’acabo de regalar. És d’un segment inferior, però és una passada. Encara estic fent la presa de contacte però estic flipant!

izinu · 2010-12-05

Muy buena entrada!!!! Yo kreo ke molaria una entrada hablando sobre objetivos. Sobre como a la gente de la calle se les vende mucho la kuestion de esta kamara es super buena porke tiene muchos megapixeles pero luego los objetivos, sensores (osease lo que realmente kapta la luz) son una puta mierda. Y eske segun mi opinion, aunke ayamos evolucionada a lo digital, en la fotografia la luz es la klave.

Ludo · 2010-12-05

@izinu En fotografia la luz es la clave… «foto» significa «Luz» :-D En efecto
Pero no olvidemos que las nuevas reflex con sensores algo decentes, producen fotos usables a 1600 y hasta 3200 ISO, con lo que puedes sacar fotos a mano alzada y sin flash en interiores.

rafel · 2010-12-05

El DNG podria estar be si tots adoptessin el format i a mes a mes tot el programari de cada fabricant també es puges revelar els DNG.
Gràcies per la proposta, ho faré recopilaré informació i intentaré sintetitzar-la i fer-la amena.

rafel · 2010-12-05

Fotografia = a dibuixar amb llum, i el secret es a l’òptica, al menys era el lema d’una campanya de Nikon, la qual es veritat, en fotografia per on pase l a llum es l’objectiu fins arribar al sensor i quant mes qualitat de l’objectiu, amb menys pèrdues i aberracions arribara al sensor, per això si tens dispositius de 10 milions de pixels i un cul de botella com objectiu les imatges produïdes seran dolentes ara be si tens un objectiu amb cara i ulls la cosa cambia,la llum que arriba produeix imatges mes bones, tècnicament parlant altra cosa son els elements compositius, al igual que els nivells de soroll son mes baixos..

izinu · 2010-12-05

Yo guardo todos los negativos de kuando tenia mi reflex analogica. Y si tuviera una targeta de memoria mas grande (la mia ahora solo es de 4 gygas) seguramente siempre tiraria en raw. Pero por poner un ejemplo: ultimamente estoy kurrando haciendo fotos de obras de teatro. En mi camara Olympus 420 si tiro en raw me entran unas 250 fotos. Pero durante la obra de teatro puedo llegar a tirar unas 300 o inkluso 450 fotos (y no es ke sea un exagerado) por lo ke no me keda mas remedio ke tirar en jpd.

Ludo · 2010-12-05

I no oblidem els sensors minúsculs. La diferència entre les reflex i les compactes, d’entrada és el tamany del sensor. Més tamany més llum. Per això les pro son full frame, pero molt caresm tant el paratu com la optica.

Ludo · 2010-12-05

Pues espero que aciertes con el Balance de Blancos ;-)

Rafel Jesús · 2010-12-05

jo en una boda puc tirar mes 700 fotos en raw+jpeg, per això mes o menys utilitzo 2 targes de 4 giges i 2 mes de 2giges, potser tindries que comprar una altra de 4 gyges i així vas tranquil.
Aquí compro jo les targetes, ara feia temps que no entrava
http://www.goibuy.com/fotografa-memorias-c-137_25.html

salut

Rafel Jesús · 2010-12-05

el balanç de blanc en una obra de teatre o musical on hi ha una gran varietat de canvis d’il·luminació amb diferents temperatures de color la millor opció es l’automàtica, però no ens hem de trencar tant el cap amb el balanç de blanc, en situacions complicades el millor automàtic i sinó disparar amb graus Kelvin si l a càmera ho permet, si dispares amb raw desprès ja ho aniràs variant, al menys es com ho faig jo ja que em trobo amb situacions que tinc controlades i altres no, el millor es tenir un termocolorimetro, si algú m’el vol regalar…jejejeje.

Rafel Jesús · 2010-12-05

No totes les pro son FF les hi ha Dx sensor APS-C amb 12 milions de pixels i molt bona qualitat d’imatge.

Ludo · 2010-12-05

Muy buenas!

Ludo · 2010-12-05

Si, de fet la meva en té 18MPS i una qualitat tremenda. La nova Canon 1D MkIV fa serir un sensor estrany de 1.3 factor multiplicatiu. Personalment prefereixo ASP-C ja que puc usar vidre tamron i sigma de bona qualitat i assequible.

Marcel · 2010-12-06

Bon link Rafael!!!.

Jo de moment vaig tirant amb targes de 2GB…, però vaig veient que disparant en RAW aviat les omples. Amb digital un s’anima i amb la tonteria acabes amb 150 fotos en un plis plas.

Marcel · 2010-12-06

I tant Ludo…, d’acord amb el tema vidres Sigma i Tamron.

Xevi · 2010-12-06

Crec que hi ha un programa de soft lliure per revelar raws, l’unic problema, es que es molt espes, es el DCRAW

Tomàs · 2010-12-07

Quin èxit estan tenint aquests articles den Rafel! :)