Ahir divendres 25 de Juliol, del centre de Barcelona, de la Biblioteca de la Universitat, va ser robat el MacBook de l’amiga mossegui Esther (musa).
Com veieu a les imatges és un MacBook blanc número de sèrie: W874527TZ65, amb aquesta funda negra de neoprè.
Se que es molt difícil, però si per un casual algú us l’oferís només heu de contactar amb els Mossos d’Esquadra o la Policia del vostre territori.
A banda del disgust lògic de l’Esther aquests dies necessita el seu MacBook per poder acabar la tesina en la que està treballant, motiu pel qual s’havia desplaçat a la Biblioteca de la Universitat.
Esther, només dir-te, com ja saps, que seguim en contacte pel que necessitis.
Comentaris arxivats
apple.bloks.cat · 2008-07-26
Em sap greu!!
Que passin aquestes coses fa molta ràbia! A mi em van robar una moto fa temps i la veritat és que et quedes amb una cara de tonto!
Però aquest cas encara és més fotut, ja que un ordinador conté un munt d’informació! Espero que tingués tota la informació en una còpia de seguretat…
Ludo (marc alier) · 2008-07-26
!Quin greu! :-( Espero que només fos el MacBook que es perdés i no la tesina complerta. Espero que tinguessis els teus backups a time machine, gmail i a tots els forats possibles com faig jo.
Tindrem un ull obert.
musa · 2008-07-26
Gràcies Tomàs, Miquel i Marc, per la vostra preocupació. Afortunadament, la informació de la tesina la tinc guardada en dos llocs més —en previsió de si em petava l’ordinador pel que fos—, però això no trau que la ràbia i la impotència que senti sigui infinita.
No és una joguina, és una eina de treball que ara per ara necessito tant com el pa que menjo o l’aire que respiro. És una eina que m’ha costat més d’un salari sencer de la beca que entre tots em pagueu, i a sobre el sentiment que et queda és de culpa per no haver vigilat prou. Me’l van fotre de dins de la motxilla, que havia deixat innocentment a la taula de la biblioteca mentre estava buscant llibres i fent fotocòpies amb absoluta tranquil·litat.
En fi, que es diverteixin molt amb el meu macbook pràcticament nou de trinca (no tenia ni 9 mesos), jo me n’hauré de buscar un altre… Gràcies altre cop.
Tomàs · 2008-07-28
@Esther, tots passem a la vida etapes d’aquestes que sembla que estem gafats. Vagin com a contrapunt per aquelles en les que tot ens somriu. Segur que estàs a les portes d’una d’aquestes millors. Abraçades!