En una setmana es compliran 7 mesos de l’aparició del bloc i del podcast de mossegalapoma i, com cada cop que arriben moments així, estic en «període de reflexions» :-)
Veient les fredes o calentes (segons es mirin) estadístiques, es comproven diversos fets:
– Estem a punt d’arribar a les 20.000 visites i ja hem superat les 40.000 pàgines vistes.
– Alianzo ens situa entre els 20 blocs més llegits en català de qualsevol temàtica i el 13 sobre temàtica Apple: aquesta darrera valoració en una llista compartida amb TUAW o Applesfera per posar alguns exemples d’altres blocs mesurats per Alianzo.
Però més enllà d’estadístiques el fet que més m’engresca, m’entusiasma i em fa pensar és el vostre suport permanent en forma de comentaris, correus, etc.
No hi ha bloc que visqui sense la participació dels lectors, jo encara diria més, sense «l’estimació» dels lectors, més enllà de la voluntat creativa del seu autor o autors.
Per tant, la vostre participació i el vostre «feedback» constant i permanent han estat, sense cap mena de dubte, el motor vital de «mossegalapoma» aquests mesos i està clar que serà la peça clau a futur.
Per tot això, i com ja he anat fent cada cop que m’aturo, penso i reflexiono en l’evolució del bloc, no puc fer altra cosa que donar-vos de nou les gracies a tots per seguir aquí, per llegir, per escriure comentaris, per enviar correus amb idees, millores, canvis, suggeriments, etc. i que demostra, a les clares, el vostre interès. :-)
Les coses sorprenents a les que feia referència en el títol d’aquesta entrada son moltes i diverses però us passo a detallar algunes que em criden molt l’atenció.
1) Algunes entrades tenen vida pròpia.
Ara em direu que he tornat a fumar les herbes matutines.
No, no és això.
Vull dir que una de les gràcies de la informació servida en format bloc amb admissió de comentaris és que l’entrada en si mateixa només és l’inici d’una informació que vosaltres, amb els vostres comentaris, amb la discussió si s’escau, amb l’aparició d’un inesperat «off-topic» i el debat que sobre aquest es desencadena, etc. doneu vida a la mateixa informació, la transformeu, canvieu, modifiqueu i enriquiu fins al punt que, al final del procés, les capes afegides al text original han transformat la llavor d’una ceba amb uns calçots amb romesco.
Aquest fet, que constato sovint, no deixa de sorprendrem una vegada i una altra.
Potser la clau està en no intentar mai dictar cap tipus de sentència i, precisament, prendre consciència de que allò que escrius com una entrada és l’inici del procés i mai el final.
2) La participació «multi-forma»
Havia pensat que la forma única de participar en un bloc obert és per mitjà dels comentaris. Així em semblava des de fora quan encara no en tenia cap.
Ara me n’adono que aquest supòsit era «parcial».
Està clar que els comentaris són l’eix vertebrador de la participació d’un bloc, però no l’únic.
Alguns de vosaltres no deixeu comentaris habitualment. Potser sou tímids o senzillament no en teniu el costum.
Però, en canvi, agafeu una idea (provingui o no d’una entrada del bloc), la madureu, la repenseu, cerque informació i envieu un «molt elaborat» correu electrònic farcit de detalls i cent per cent engrescador.
En moltes ocasions pràcticament heu creat l’embrió d’una nova entrada que, amb gust i justa correspondència, intento traslladar al bloc quan abans millor per compartir-ho entre tots.
Aquesta forma de «participació indirecta» no deixa de sorprendrem i, no us imagineu, lo molt que ho valoro.
Persones com la «Musa», en Joan R., en «Thalassa», en Xavier San Sebastián, en Joan Sebastià i tants d’altres que m’envieu una pregunta, un enllaç, una idea, o tot un text perfectament editat i llest per a la seva publicació. Nois sou genials! :-)
3) Els agraïments enviats pels autors de la música del Podcast.
Ja ho he comentat en alguna ocasió a l’inici del podcast però vull repetir-ho ara després d’haver constatat que no és un fet aïllat.
Com sabeu el podcast conté música que prové, en la seva totalitat, d’autors novells o desconeguts fora dels canals habituals de distribució de les grans companyies discogràfiques, i no per això, de menys qualitat que moltes grans figures.
Aquests autors publiquen la seva música a llocs d’internet específics sota llicència Creative Commons i autoritzen als podcàsters a programar-la sense vulnerar els drets d’autor.
Està clar que com a podcàster, inverteixo el meu temps en cercar aquelles cançons que m’agraden pel podcast i també informo al lloc d’internet del qual me la baixo que l’he programat dins un episodi determinat.
El lloc d’internet ho comunica a l’autor, grup o banda i aquest, a voltes, m’envia un correu amb l’agraïment o aportant més informació sobre les seves creacions.
Us pot semblar una xorrada, però per a mi és un fet magnífic.
Tenir contacte directe amb un músic o una banda de vés a saber on del planeta, i que es produeixi aquest intercanvi ràpid i «on-line», em sembla senzillament cosa de màgia. Em recorda quan era molt més jove, amb l’emissora de radioaficionat, i podies establir una conversa amb Nova Zelanda amb una potència no superior a la que alimenta una llanterna domèstica.
Conclusions:
Per tots aquest motius i per molts d’altres que, per novell en la matèria, encara em costen de definir i descriure, em feu adonar que el bloc te vida pròpia. Vida que li atorgueu vosaltres dia a dia amb la vostra participació, arribi aquesta en qualsevol format.
La vida digital del bloc està composada per les vostres aportacions i jo només volia constatar-ho, explicar-ho i agrair-ho.
:-)
Comentaris arxivats
Xavier · 2008-02-04
Oh :) Aquesta és la gràcia no? Si la temàtica ens agrada, i tu dones el 200%, què menys que intentar nosaltres aportar quelcom, no? Aquí està la gracia, que el que en principi podria ser una relació mono direccional acabi sent multidireccional amb tot el que comporta!
Seguiu així Ludo & Tomas.
Toni · 2008-02-04
Felicitats per la vostra feina i per aquestes espectaculars xifres! jo fa força mesos que us segueixo, encara que no acostumo a publicar comentaris pq molts cops us llegeixo via Google Reader.
Us deixo la meva petita contribució del meu bloc acabat d’estrenar on certa temàtica Apple acabarà anant a parar, ja que en soc consumidor. Aviam si us interessa:
http://sputnik6.blogspot.com/2008/02/post-3-icolador-extreme.html
Salut!
Oriol · 2008-02-04
Tot i que el bloc té vida pròpia, pensa que si tu no plantessis les llavors res d’això creixeria! (I ens quedaríem sense calçotada ;))
sunxez · 2008-02-04
He flipat amb les dades de visites. Bé, de fet no em sorprenen perquè des de la primera que vaig entrar a mossegalapoma sabia que tenia un futur prometedor.
7 mesets i mira com esteu! Enhorabona!
Com més us llegeixo més ganes em vénen de fer un podcast…però mai trobo temps per començar a fer-ho!
Seguiu així i us acabaràn posant a la llista de crèdits del Leopard en català! ;)
rechebloc.cat · 2008-02-04
Felicitats per aquests 7 mesos i gràcies a tu! Al meu cas, només faig que aprendre de tots vosaltres, que sou collonuts! ;-)
I per cert, últimament, quant vaig al Camp Nou, em fas l’espera més agradable amb els teus podcast que son molt enriquidors i m’encanten.
Repeteixo gràcies a tu ! i Salut al Bloc!
musa · 2008-02-04
No et traguis mèrits tu ara! Que entre el ludo i tu feu molt bona feina, nosaltres som una comparsa interessada pel que es cou aquí i disposada a participar. Seguiu així!
Salut!
Tomàs · 2008-02-04
@Tots: gracies pels vostres ànims :-) ja sé, i no ho dic en falsa modèstia, que la personalitat del blocaire i les idees influeixen òbviament en el resultat final. Està clar que la personalitat d’en Ludo i la meva aporten l’embrió al bloc. Els dos som persones que ens agrada la comunicació, el treball en grup i crear comunitat i aquestes coses es transmeten en el bloc i en el Podcast.
Reitero que tot això està molt bé, però que sense la vostra participació es quedaria només en unes bones intencions i prou. :-)
@Sunxez: T’animo a tirar el Podcast endavant.
A l’inici costa una mica trobar-li el truc i construir un «format» en el que et sentis còmode. No es troba fins passats uns quants capítols. Però arribat a aquest punt, ja et pots concentrar en el contingut i ser molt més ràpid en la producció.
T’asseguro que el nivell de satisfacció és «altísim».
Per lògica i temps un podcast te menys seguidors que un bloc (en nombre de lectors) però, en canvi, aquells que t’escolten ho fan de manera molt més implicada. Això t’exigeix molt més, et demanda més esforç i rigor doncs una entrada en el bloc son entre 10 a 30 minuts tirant pel llarg i un capítol d’un Podcast són entre 3 i 8 hores de feina, però a canvi la satisfacció és molt més elevada.
Si t’animes a tirar-ho endavant i necessites un cop de mà no dubtis en comptar amb mi.
Miquel Labòria · 2008-02-05
Portar un bloc, és una cosa molt enriquidora, mitjançant el qual et permet conèixer un munt de gent, algunes de les quals només es veuen de manera virtual i d’altres en canvi, ens acabem coneixent en persona.
Veure com la gent participa, et posa comentaris, t’envia correus… T’anim a seguir endavant amb aquesta feina. (Ja em diràs com t’ho fas, perquè a mi, la gent no em posa tants comentaris ;) )
Per altra banda, veure també les estadístiques, veure que la gent et counsulta, que t’enllaça, és molt gratificant.
Molt bona feina i felicitats!!
Ludo · 2008-02-05
@tots. Jo ja ho sabia }-D i li ho vaig dir a en Tomàs la primera vegada que vam quedar per fer un cafè amb llet i una birra (la dieta dels campions). Mossegalapoma com a blog té «quelcom» especial i axiò ho dona la cura, el carinyo i la dedicació que hi posa en Tomàs. No una cura envers el blog sinó envers tots i cadascún dels que visiten o escolten mossegalapoma i fan un comentari o envien un correu a en Tomàs. D’ell nés el merit, jo sols escric alguna malvadoria de tant en tant per contribuir a aquesta experiencia. I no oblidem a en Miquel Laboria, en Jordi SB i altres que també participen a les Connections.
Com li vaig dir a en Tomàs: a mossegalapoma s’esta creant comunitat, diferents blogs d’agermanen, es fan quedades, es resucita el GUM, es tradueixen temes de WordPress al català…
Es collonut!!!
iacobus · 2008-02-05
No tinc cap iMac, només tinc un iPod i tot i que la marca de la Poma m’agrada molt i vull augmentar la família, moltes de les entrades no tenen encara un interès per a mi, ja que sense un Mac no puc fer us del programes dels que parles, per exemple, tot i això el tarannà, la frescor, l’entusiasme, l’esforç i la voluntat que hi poses fan del teu bloc i del podcast un lloc de referència al meu Reader i al meu iTunes.
Enhorabona i segueix així.
punkomatik · 2008-02-05
La cura, dedicació i qualitat que posses al blog i als podcast només es poden agrair d’una manera. Fidelitat.
Has aconseguit que cada dia tots nosaltres fem una visita al teu espai i t’has fet un lloc als nostres iPods. (No hi entra qualsevol al meu).
D’altra banda, estas sempre buscant nous bloggers o podcasters i els cites i en parles. Dones digfussió a qui més la necessita. Vas ser el primer en citar theMaCRats.
Per això i més, només dues coses:
MOLTES GRÀCIES i ÁNIMS !!!!
Roger - Dreadful · 2008-02-16
Jo de seguida em vaig enganxar. Tot i que de vegades trigo una mica a llegir, escoltar i veure tots els vostres continguts, ja sigui des del Reader o l’iTunes, per a mi és un plaer considerar-me mossegui.
Tu et consideres switcher però t’asseguro que jo, que després de l’Amstrad el primer teclat que vaig tocar va ser un Apple, al teu bloc descobreixo coses que segurament mai hauria parat atenció.
De mossegui no se’n neix, se’n fa. Des que la pometa et tempta i li dónes el primer mos, mossegada rera mossegada, comentari rere comentari es va fent el mossegui. MLP la dosi diària de poma.
Gràcies i ànims! : )