LA CRÒNICA:
27 de Desembre, -13 Celsius, Beijing
Que «t’han enredat com a un Xino», és una frase que perd sentit quan et trobes aquí.
Podríem dir que a Xina «t’enreden com a catalans» a cada cantonada. El preu de les coses és el doble si no tens els ulls estirats cap als cantons de la cara. Jo intento aprofitar-me de la meva cara rodona, però definitivament no cola, i em toca pagar el canon de guiri, és a dir, el doble.
Sort que els preus estan relativament baixos.
Al Parc de Zhongshan hi ha dos grups de persones, amb «leotardos» jugant amb els peus i fent servir una lleugera pilota amb plomes.
En el terreny escatològic dir-vos que el paper de WC no te forat al mig amb el típic cilindre de cartró. Els xinesos aprofiten tot l’espai per ficar-hi paper.
Escopir a la Xina és una cerimònia ritual i viril, i dic viril perquè no he vist cap dona fent-ho. Comencen amb uns forts sons guturals que emanen de sota del plexe solar per acabar expulsant per la boca part del pàncrees. A 12 sota zero el bunyol emès es congela al fred terra de Beijing. Definitivament no t’hi acostumes.
M’ha sorprès el modern parc automobilístic de la capital. Renovat, modern ple de Lexus, Audis i altres marques europees i ianquis. Els cotxes son nous, sense cap cop visible, i no penseu, és sorprenent a la vista de com condueixen per aquí.
NOTES TEKI-FRIKIS:
Tampoc funciona YouTube. Està capat com el Twitter i el Facebook.
L’empresa principal de telefonia mòbil xinesa fa temps que ven l’iPhone 3GS, amb el que es veuen anuncis a les gran pantalles lluminoses a les principals zones comercials als centres de les ciutats. També es veu gent amb iPhones i iPod Touch.
En un mercat local de paredes de menjar al carrer, d’aquells que tan li agraden al Ludo, es veuen «pinxitos» de cucs, escarabats, cavallets de mar i, en un lateral, una paradeta de roba ven unes samarretes amb leds de llum amb moltes coloraïnes. Una porta la poma d’Apple.
Comentaris arxivats
ester · 2009-12-30
Ei!!! no te’n refiïs… jo sí que vaig veure dones, amb talons de vértig, minifaldilla i móbils d’última geenració, escupint en una mena d’escupideres 5 estrelles (amb pedretes de colors incloses) que hi havia davant dels ascensors de l’hotel on ens allotjàvem (Grand Hotel de Beijing).
I també vaig haver d’esquivar algunes escupinades amb el cotxet de la peque dins d’uns grans magatzems, a l’espai d’alimentació. Personalment, em va semblar una porcada, però recordo no fa massa anys (que sóc jove, jejeje) que aquí n’hi havia molts escupint per tot arreu sense complexos ;-)
M’encanta llegir les teves notícies de Xina… em feu molta enveja!
Ludo · 2009-12-30
Ahh lo de les escopinades és un clàssic de la xina. Ho he vist fer fins hi tot dins de restaurants de «luxe»: En un restaurant especialitzat en «co chao mi xie» que és una mena de fondue de caldo bonissim – no t’ho perdis ) i en cotxes.
A hongkong van aconseguir que deixessin d’escopir a base de posar multes. Pero a la resta de xina, escopeixen com a camells tant homes com dones. El pitjor és el soroll de quan preparen el gargamell.
Eduard · 2009-12-30
Iep, has anat algún magatzem de noves tecnologies? A part d’Iphones es veu algun macbook o imac? Diuen que alguns xinesos si que tenen la possibilitat de hackejar les traves que posa el govern xinès…Sort per la Xina! És un dels meus destins pendents!
Roger - Dreadful · 2009-12-30
Què guai! Les escopinades no, la resta. D’escopinades ja en vam patir prou fins als 80s, sobretot la canalla, i teníem un nodrit vocabulari: pollastres, polls, pollancres, sipis, lapos… x’D
La propera trobada (ja estem estudiant dos bars macaires) ha de ser de nit i no hi pots faltar: has de venir lluint tipet amb la samarreta de leds amb el logo d’Apple… ; D
Passa-ho genal!
Tomàs · 2009-12-30
Sí cert, he vist dones avui escopint, però ni de lluny fan el soroll alarmant dels homes :) Ja estem a Kunming. Per fi tot el dia amb temperatures positives. Ha fet un dia clar i radiant i sense contaminació.
Tomàs · 2009-12-30
Fer-se entendre en aquest país és força complicat. Hem perdut la possibilitat d’anar al Stone Forest al no trobar d’on sortien els autobusos. Quan finalment hem trobat l’indret, ja no en quedaven. Al quedar-nos per aquí, i de pura xiripa, en un temple budista hem pogut entrar en una cerimònia sorprenent. Hem estat els únics occidentals entre decenes de feligresos.
El menjar és la ostia. Hem dinat en un «suposat» restaurant vegetarià una mena de brou i carn d’olla amb pilota i tot. Estan bojos aquests xinesos :)
Tomàs · 2009-12-30
No, Eduard, no s’en veuen de macs excepte pels ocasionals occidentals que en porten i els veiem teclejar, com un servidor, en els bars o sales d’estar dels Hostels.
En canvi avui, de casualitat, hem passat per un mercat ambulant ple d’iphones «made in xina», tots falsos, brutal.
Tomàs · 2009-12-30
Gracies Roger, la veritat és que anem de sorpresa en sorpresa. Xina és un país de contrastos per nosaltres.
M’agrada saber això del bar macaire i em sembla molt bona idea això de trobar-nos de nit. La samarreta no vaig tenir nassos de comprar-la a risc de ser detingut per friki en qualsevol aeroport :D