Feia dies que el «malvado» d’en Ludo m’insistia i m’insistia per a què em decidís a parlar de la gestió de blocs, no des d’un punt de vista tècnic (això ja ho faig amb la bona companyia de l’Oriol) si no des d’un punt de vista més filosòfic.
I a mi em feia un cert pudor o vergonya posar-me doncs no em considero pas cap expert.
És cert que «mossegalapoma.cat», com a bloc, es fruit de moltes hores de donar-li a la pilota de com poder anar millorant les coses.
Però tantes hores són més resultat de la meva manifesta incapacitat per trobar una fórmula correcta en un procés deductiu (i per tant base de prova-error, prova-error, prova-error) i, en cap cas, atribuïble a una possible intel·ligència per part de qui us escriu (més bé a l’absència d’aquesta) :-P
Al final m’he decidit a fer-ho amb dues condicions:
a) Ho intentaré fer en to d’humor.
b) Espero, agraint per endavant, les vostres aportacions (molts de vosaltres sou blocaires molt més experimentats que jo) en forma de comentaris per poder obtenir idees i material de cara a fer més entrada/es versió (2) (3) …. sobre aquest mateix tema tant nyigui-nyogui. :-P
Bé, som-hi:
1) Punt G o la seqüència hemodinàmica per un correcte retrofeed.
Cadascú coneix (o hauria de conèixer) on té el seu propi punt G que l’auto estimuli a seguir endavant, a tornar a escriure una següent entrada, a pensar «ostres… això cap al bloc».
Tendim a simplificar que el punt G («G» de «Gustirrinin») el tenim tots, aplicant la variable gènere, en el mateix lloc. Fals.
A uns ens estimularan els comentaris, a d’altres que no hi ha hagi gaires, a altres les paraules afalagadores i altres (els sado-bondage) les crítiques canyeres.
Si un escriu en pla provocatiu i rep un munt de crítiques ferotges que li afecten l’autoestima és un coitus-quieru-i-no-puedus. Ja m’enteneu.
Escriviu per tant amb intenció que allò que expliqueu generi una reacció adequada que retro-alimenti la vostres ganes de tornar a escriure, és el que anomeno «la seqüència hemodinàmica«, i, us ho «juro», cadascú la tenim en un punt diferent.
2) No veure la tele
Excepte que el teu bloc parli de tele, veure-la atrofia el cervell (i el punt G) de forma irreparable, i, el que és pitjor, no et deixa temps per escriure o respondre als comentaris.
Excepte en comptadíssimes ocasions, la tele és enemiga declarada dels blocaires. Fugiu de la tele com de la pesta.
I a més els lectors t’ho notaran. Qui veu la tele és com qui beu «orujo» en quantitats industrials: té un parlar estrany, li put l’alè, perd estímuls, li falla la funció renal, friqueja de dretes i no vota Obama.
3) No perdre la visió lateral
«Molts són els cridats i pocs els escollits». Entenent per escollits aquells que han decidit tenir un bloc sense cap barra lateral.
El més normal és cometre l’error de tenir una o, ja el «súmmum», dues barres laterals una a cada costat (cas d’aquest bloc)
I a les hores s’esdevé el problema… que cony hi fico a la barra lateral, i, el que és encara pitjor, amb quin maleït ordre.
Aquí la solució és fàcil: «Antes sencilla que muerta«.
Simplifiqueu, simplifiqueu i simplifiqueu. I quan penseu que ja no podeu simplificar més, torneu a simplificar.
Atorgueu punts de «retro-feed» (dels que parlàvem quan lo del «punt G») a cada widget del «sidebar». Si no arriba a categoria de 7, senzillament, fora.
Aquesta primera entrega s’acaba aquí. Ara és la vostra… si sou tan amables ses senyories :-)
Comentaris arxivats
Oriol · 2008-03-25
Com que la meva especialitat és criticar, et criticaré la barra lateral. Crec que podries simplificar més la secció dels últims comentaris.
I quan creguis que ja no pots simplificar més, elimina la secció de les darreres entrades ;)
Tomàs · 2008-03-25
@Oriol: hahahaha, què cabr… mira, tens raó. La part de «darreres entrades» no arriba ni a 3 en la escala. Lo dels comentaris no ho tinc tant clar. Et faré cas «parcialment» i, de moment, eliminaré «les darreres entrades». ;-)
Ludo · 2008-03-26
@Tomàs: Oeeee Oeeee Oeeee!!!! JO vull Això que fumes…. Hemodinàmica! Punt G de gustirrinin, hilarant….
Però més enllà de la conya marinera hi ha un coneixement fruit d el’experiència i la reflexió… espero amb ànsies la segona entrega. Quan estiguin totes les traduiré a castella i a angles i les escampare pel mon… paraula de malvado!
Oriol · 2008-03-26
Et recomano el «Brian’s Latest Comments» (http://meidell.dk/archives/category/wordpress/latest-comments/) que posa de manera molt més simplificada i clara els últims comentaris.
A mi m’agrada molt més la presentació: és molt més clar, té més informació i està menys carregat. És el que utilitzo al meu bloc :P
musa · 2008-03-26
Mare meva… Quan acabis aquest tractat l’hauries de fer per aquells que volen tenir un bloc, no tenen massa temps per cuidar-lo i per més inri, són escollits perquè no en tenen ni idea de com maquejar-lo xDDDDD (llegeixi’s jo, muahaha!)
Però, certament, aquestes reflexions són interessants. Esperarem les properes entregues.
Salut!
Jordi F. · 2008-03-26
Anem a pams, Tomàs, que poses molts temes sobre la taula.
Això de la seqüència hemodinàmica també la podríem batejar com a seqüència egodinàmica (publico, comenten, es subscriuen, pujo en els rànquings,… i el meu ego s’iiiiiinflaaaa, de forma dinàmica).
Pel que fa a la visió lateral, com diu l’Oriol, aplica’t el «cuentu»: simplifica, simplifica, simplifica, però qui es pot resistir a mostrar la seva ingent producció, la quantitat de lectors i de comentaris que té, el lloc que ocupa als rànguings,… si no es fa, l’egodinàmica se’n resent.
I per últim: No em critiquis la tele!!! que em vols deixar sense feina?
Jordi Reche · 2008-03-26
Ja estic esperant la segona entrega !
@Tomàs, jo estic enganxat a la tele, hi han programes i series que estan molt bé, l’únic problema es que ningú ens ensenya a mirar la tele i això tindria que ser obligatori desde petits…
Jo crec que estas enfadat amb Telecinco perque et van treure de la graella ‘el tomate’. ;-)
Tomàs · 2008-03-26
@Ludo: esteu animats, i crítics i això segur donarà els seus fruits. Potser es podrà fer finalment un manual de consells més seriós. :-) si queda quelcom per explicar hehehe
@Musa: Estic segur que, com a moltes altres coses a la vida, en els blocs s’aprèn a base de dia sí i dia també. No et desmereixis, el teu bloc està molt bé i ho saps.
@Jordi F. vaja… tant canyero com l’Oriol :-) Estic d’acord en que part de la hemodinàmica és egodinàmica, però si serveix com auto-estímul tampoc està tant malament. Potser no tothom però molta gent escriu en un bloc amb l’ànim de ser llegit. A tu t’avalen molts anys d’experiència. Ets com un «senador romà» dels blocs i per tant, escoltaré els teus consells :-P En una de les darreres modificacions del bloc vaig enviar al peu molts dels links que estaven a l’apartat «ressons». «Ressons» és un espai egòlatra? Sí, potser sí, també és un auto-estimul per seguir endavant cada dia. I també és una «demo». Un bloc en català té prou audiència, pot atreure patrocinis? Només els «ressons» ho poden dir… ens posen per bé o per dolent en situació d’igualtat davant la blogosfera.
@Jordi Reche (i Jordi L): Cert és que tinc una croada personal contra la tele :-) el «tomate» encarna precisament, però no en exclusiva, allò que la tele té de podrit, groller i indesitjable. Però no es pot generalitzar. Ara be, hi ha programes que, per sí sols, desautoritzen tota una cadena. Només pel fet que uns directius hi aprovin la seva emissió, sota el meu parer, elimina una cadena al complert del meu personal dial. Telecinco és un exemple.
En canvi té coses realment valuoses. L’altra dia, sense anar més lluny, i justificant qui manté, en part, el sou d’en Jordi F, TV3 va emetre un reportatge sobre en Jordi Solé Tura, com sabeu malalt d’alzheimer, produït pel seu fill, amb una sensibilitat i bona feina que, per si sol, justifica el pressupost de l’ens públic. Aquest documental hauria de ser de visió obligada a les escoles…
Tusefomal · 2008-03-27
Em el meu cas no és la tele (completament d’acord amb tu, cada dia la veig més obsoleta), sinó el cinema (i el PFC, la feina…) el que a vegades em frena de publicar més. En tot cas, cada blog és un món i cada blogaire també.
Per a engruixir una mica més la llista, opino que molts cop la clau de l’èxit és encertar la freqüència de publicació. Cada tema té el seu ritme i un índex d’improvisació.
Publicar en mode metralladora sol funcionar molt bé, el problema és que no tots disposem del temps per fer-ho i, en teoria, dificulta que els lectors posin comentaris.
Per l’altre costat, un ràtio de publicació més lent podria arribar a impulsar el nombre de comentaris (encara que això no és una ciència exacta, i molt menys a la catosfera) però sobretot obligar a usar un registres més formal (ja que publiqués poc, com a mínim intenta parlar força).
Tot depèn de la pròpia hemodinàmica i, perquè negar-ho, del temps que es pot dedicar al blog.
Un altre tema seria la relació (complexa) entre el nombre de visites, els comentaris i, sobretot el tema. És un fet que hi ha temes que provoquen menys comentaris que d’altres. Suposo que això déu ser perquè hi ha articles es són més de consulta i d’altres que són més d’opinió.
Ah, per cert. Fa temps que escolto el podcast (sóc un «Linuxero» amb iPod) però encara no havia posa cap comentari. Felicitats pel blog i, sobretot, per armar-la tant grossa ;-P.
Tomàs · 2008-03-27
@Tusefomal, Hola Ferran! Benvingut al bloc :-) He estat llegint per sobre laVeudeT i m’està agradant força. Et veig ficat amb Moodle amb el que sobre-entenc que alguna connexió amb en Ludo tindràs i, si no és així, ja trigues :-) T’afegeixo al blogroll de tecnologia(cat) doncs sempre està molt bé tenir als cosins de Zumusol aprop. Jo si no fos macaire, sens dubte, seria Linuxero.
En referència a l’entrada, és cert que «la freqüència» en escriure és una variable interessant. Hi ha magnífics blocs amb cadències molt lentes pel que fa a publicació, i, potser aquest fet, li atorga més valor. En referència a la relació visites-comentaris depèn de molts factors crec. Es podria fer una tesi :-P.
Jordi F. · 2008-03-27
Com que vaig que t’interessa el tema, t’aconsello que t’apuntis al curs/tutorial d’un dia: «escriure per a la web»
(http://www.nngroup.com/events/tutorials/writing_for_web.html) dins la «Usability Week 2008» (pots triar Nova York, Londres, San Francisco o Melbourne ;) ).
L’alternativa és llegir aquest article (http://www.masternewmedia.org/es/publicacion-de-contenidos-online/articulos-largos-vs-articulos-cortos.htm) que dona força dades estadístiques.
Tusefomal · 2008-03-27
@Tomàs. Gràcies pel blogroll. Jo fa mesos que estic fent llista per remodelar el meu però és d’aquelles coses per les que mai tinc temps. Quan ho faci ja tenia pensat posar-t’hi ;-).
Per cert, ho has encertat, tinc pocs graus de separació amb en Ludo :-).
@Jordi F. Molt interessants els enllaços. De moment m’he mirat el segon (masternewmedia) i presenta una visió tot curiosa del tema.
Ludo · 2008-03-27
@tomas i tusefomal : si entre en ferran i Jo hi ha molt pocs graus de separació. A més en Ferran no és del tot honest… si que és usuari de MacOSX… ja que va amunt i avall amb un iPhone que li ha caigut al damunt… això si, ell esta prou prim com per tenir-ne un ;-))
Tusefomal · 2008-03-27
@Ludo. Touché! La veritat és que encara em fa cosa ensenyar l’iPhone pels llocs. Una de les pegues del trasto és que m’obliga tenir una partició amb windows per a sincronitzar-lo. Així que, en el fons, el fet que tingui windows a l’ordinador és per culpa d’Apple (i d’Abobe pel photoshop) ;-).
Com hem acabat parlant de l’iPhone? Perquè sempre que hi ha en Ludo pel mig la conversa acaba derivant cap a altres temes :-)?
PD: veig que al comentari anterior no s’ha convertit l’smiley. Quin és el secret? Necessiten algun caràcter especial?
Ludo · 2008-03-27
@tusefomal treute el windows de sobre!!! muntat un leopard en una maquina virtual i visca els hackintosh!
Tomàs · 2008-03-28
@Jordi F: Està molt bé aquest bloc, té articles i consells bastant interessants :-) Gracies.
@Ludo, @Tusefomal :-) No era difícil relacionar-vos. Vaja dos. Ferran, el smiley surt quan escrius els caràcters de l’smiley sense afegir res més (ni punts ni comes ni res més al final). Per exemple :-) :-))
:-P
koldo · 2008-03-30
M’ha agradat molt això de “Molts són els cridats i pocs els escollits”. Fa uns pocs dies que vaig eliminar les barres laterals del meu bloc. Ara tinc un bloc despullat.
Tomàs · 2008-03-30
@koldo: benvingut! :-) he vist la teva pàgina i és brutalment «minimalista» (a excepció de la icona RSS :-P ) La meva tendència serà també anar simplificant. Ara… no crec que arribi tan lluny