Ja he dit altres vegades, els paratus actuals de e-ink no son bons per a fullejar (skimming) revistes o diaris (aquest segurament serà el fort de l’iPad) , però van molt bé si hem de fer lectura seqüencial de llibres.
Quan començem a aconseguir llibres de diverses fonts (pdf, lpf, txt, rtf, argg … ) el problema és aconseguir que es vegin bé en el nostre paratu. Amb una font adequada (la que nosaltres ens va bé – en el meu cas ENORME) i que respeti salts de linia, paràgrafs i si pot ser … coses com taules de continguts etc…
Aqui comença la pesadilla. Quan s’acaba és amb Calibre. Una eina per gestionar les vostres llibreries digitals i gestionar la conversió i enviament de continguts cap a l’eparatu que tingueu disponible. Per exemple l’iPhone o el meu Papyre 6.1… que quelcom n’he de fer, no?
D’altre banda Sigil és un editor de e-llibres, que potser us interessa si voleu esdevenir vosaltres editors.
Ambdues eines son programari lliure i funcionen per a Mac, Guidous i Linux.
Comentaris arxivats
pere · 2010-03-06
prou castellanismes !
la pesadilla : cal «el malson»
el aparato : cal «l’aparell»
Tomàs · 2010-03-08
Pere, coneixem perfectament els termes. En Marc, l’autor de l’article, parla així en to de broma.
Pels habituals lectors del nostre blog i oients del nostre podcast ja saben distingir perfectament aquesta forma «d’impostar» d’en Marc, quan ho fa de conya.
Està clar que, qui com tu, no ets una persona que ens segueix habitualment, pot sobtar, i, és cert, a l’article no havíem remarcat en cursiva el mots per a «fer evident» la distinció.
Ho he corregit posant les paraules en cursiva, però seguirem utilitzant castellanismes, anglicismes i neologismes tants, quant i com ens vingui de gust, per què és la nostra forma de parlar i per què és tal i com parlem quan ens trobem davant d’una birra.
No vol dir que no tinguem cura per la llengua. Tenim tanta cura que des del primer dia el blog està i seguirà estant en català que és la nostra llengua, quan el que és fàcil al parlar de tecnologia és fer-ho en anglès o espanyol.
Però mossegalapoma no és ni un lloc oficial, ni comercial, ni tan sols normatiu, és un punt de trobada informal i seguirem parlant i escrivint igual que ho faríem en un bar d’amics.
Agraïm els comentaris, els traslladem com hem fet amb el teu, tenim en compte suggeriments, però en essència no canviarem el to ni tindrem una cura excepcional en els textos.