Som fets de matèria espacial. Una gran proporció de 2 àtoms d’hidrogen (el propi combustible solar) i 1 d’oxigen units , a més de carboni i alguns altres components diversos. Tard o aviat els components que, units ens han donat la vida, es dispersen i continuen el seu camí on, en el futur, tornaran a l’espai d’on van sortir.
Avui els àtoms d’Arthur C. Clarke han donat un pas endavant seguint aquest camí estelar.
Arthur C. Clarke és conegut per les seves obres de ciència ficció (Cita amb RAMA, Les Fonts del Paradís, el guió de 2001 una odissea de l’espai… i així fins 80 novel·les i relats curts).
També ha estat un valedor divulgador científic (llicenciat en física i matemàtiques) i ha fet interessants extrapolacions científiques com la que el va portar a definir les bases de les òrbites geostacionàries hàbils pels satèl·lits de comunicacions.
El vídeo de l’entrada (de YouTube) correspon a les seves darreres reflexions públiques, tot just l’any passat quan va complir 90 anys.
Entre altres moltes coses, Sir Arthur era, com no podria ser d’una altra manera, un macaire. Us deixo una foto present a la wikipèdia (autoria: Amy Marash) i que he descobert llegint «Memoria de Acceso Aleatorio» d’en Juan de Dios Santander Vela.
Em reconec un cadet de l’espai seguidor seu.
Comentaris arxivats
jaumeb · 2008-03-19
«Avui els àtoms d’Arthur C. Clarke han donat un pas endavant en pos d’aquest camí estelar.»
Tomàs, ets un poeta, un trobador del «Llenguadoc» del segle XXI
Tomàs · 2008-03-19
Menys conyes ;-) corregida l’expressió incorrecta … aiss, esteu a totes…
jaumeb · 2008-03-19
«pos si» ;)
però de veritat, he «trobat» l’expressió tan «mac-a» que ni m’he adonat del defecte de forma :D
musa · 2008-03-20
Quan ahir vaig sentir la notícia, no vaig poder evitar visualitzar el moment de «l’infant de les estrelles» de 2001.
Per favor, quina pel·lícula, quina ment que tenia aquest home!!
(escolteu el podcast del radioblog del matí de catalunya ràdio d’ahir, que fa un recull de frases cèlebres seves i n’hi ha que son autèntiques perles!)
Salut!
Ludo · 2008-03-20
Heinlein, Herbert, Asimov, Clarke, Dick … ells van obrir el camí de la nova fornada de ciència ficció. Amb una mica de sort els acadèmics els començaran a parar una mica d’atenció com a Juli Verne o HG Wells o Mark Twain. Tots plegats han obert el camí per la fornada d’escriptors actuals com Neal Stephenson, Orson Scott Card, Nancy Kress, Lois Mc Master Bujold etc… Necessitem els escriptors de ciencia ficció i que segueixin fent-se la pregunta: «que pasaria si…?»
iacobus · 2008-03-20
Si Ludo, aquests escriptors sempre se’ls a considerat de segona, però crec que estan inclús un nivell superior que la resta, per que per a poder aglutinar novel·la més ciència-ficció futurista, amb el nivell de qualitat que ens ofereixen, és encara més complicat.
Ludo · 2008-03-20
@iacobus al respecte de escriptors de primera i de segona us proposo aquesta xerrada que va fer el gran Gran GRAN GRAAN!!! Orson Scott Card a Barcelona per al Premi UPC de ciència ficció http://www.google.com/url?sa=t&ct=res&cd=1&url=http%3A%2F%2Fbibliotecnica.upc.es%2Fcienciaficcio%2Fpremi_upc%2Fcastella%2F2003%2Fconferencia.pdf&ei=cIriR_36KI64-AK3lanOBw&usg=AFQjCNGJDpsBWlRYnhpYYrDL6hMoDvVirQ&sig2=iYFLblNh8fE_qU3ttsfCxQ
Que ho disfruteu :-D
Tomàs · 2008-03-20
@Ludo, molt bona lectura! Un cant en contra de l’elitisme universitari i social en general. Per cert, just estic llegint » L’aprenent de guerrer» de la Lois McMaster Bujold
@Tots: Demà surt el Podcast 20, que és un petit recull de webs en català sobre ciència i conté una petita intro d’homenatge a la ciència ficció :-)
iacobus · 2008-03-25
Gracies Ludo pel text, és simplement genial, sobretot el punt que diu » els lector de ciència-ficció son, de mitjana, més intel·ligents que els lector d’altres generes», ;), bromes apart te molta raó amb el que diu…