Un comença inevitablement tirant fotografies en plan point & *shoot (apuntar i disparar), un veu alguna cosa ho enquadra en el centre del visor i li dóna al shutter. Però tard o d’hora això comença a ser avorrit, no progresses. Llavors un veu fotografies increibles en llocs com flickr i es pregunta : perquè aquest tio aconsegueix aquestes fotos amb les quals jo ni puc somiar ?
Primera hipòtesi: té millor equip.
Però a mesura que gastes diners en megapixels i vidre aquesta hipòtesi deixa de tenir validesa. A Flickr hom veu grans fotos i les metadades em diuen que han usat camares equivalents i fins i tot tecnicament inferiors a les que uso (A saber: Canon PowerShot Pro 1 i Canon EOS 400D).
Segona hipotesis: el tio domina la tècnica i jo no.
Però a poc a poc, a força de llegir i preguntar i escoltar podcasts, un comença a comprendre coses com el concepte d’Apertura, Exposició, Profunditat de camp, Histogrames, Temperatura de llum i fins a ho arriba a aplicar. Llavors, a poc a poc, la segona hipòtesi es descarta. La primera no es descarta realment mai, perquè … cony: Vull Una Cànon EOS 5D Mark II!!! (El problema és pagar-la, clar)
Tercera hipòtesi: Aquest tio viatja més que jo.
En el meu cas, això és dificil (siguem honests i vacilons :p ) encara que possible si un es fica amb fotografs de Lonely Planet i similars. Però tampoc és motiu. Fa uns mesos vaig estar en un seminari on el fotograf ens va ensenyar un treball realitzat en un poble costaner que es a 40 minuts de casa meva. No cal viatjar per a treure grans fotos. Encara que sigui guay, ajudi i motivi.
Després un veu projectes realitzats amb càmeres de mòbils, sobre escenes quotidianes i sense postprocessat. I un es diu… la salsa de ser en una altra banda. La tècnica, l’equip, l’escenari són d’agrair, però l’art aquesta en altra part.
La meva millor hipòtesi fins a ara: La forma de veure el món.
La bellesa, la lletjor es troba a l’ull de l’observador que sap mirar( en angles sona molt millor «the eye of the beholder» i és el titol d’un espisodi de Star Trek!). Per a treure fotos millors o pitjors però distintes: un ha de canviar el seu punt de vista. Veure lo gran, lo petit, veure des de dalt, des de baix, tort, des de fora i cap a dintre. I un s’adóna que hi ha moltes formes de veure el món i que en gairebé qualsevol escenari hi ha una gran fotografia que crear. La fotografia la crea el fotografia amb la seva visió.
Això s’aplica a la fotografia i al dia a dia. Groucho Marx va dir :
Aquests són els meus principis, si no li agraden tinc altres.
Podriams dir: si no t’agrada/avorreix/odies el que veus, busca altre enquadrament.
I després, per a més inri, cada enquadrament es veu afectat per la qualitat de la llum… però aquest és altre tema, com el blanc i negre.
Comentaris arxivats
Bertus · 2008-10-09
No saps la de vegades que m’he fet aquesta pregunta, i sempre arribo a la mateixa conclusió…em falta ull d’artista.
No hem d’oblidar-nos que encara que sigui molt geek tirar bones fotos, no deixa de ser una disciplina artística més, com pintar o fer música, per tant la fusta de cadascú és molt important.
El que és cert, és que a mesura que vas fent fotos i en vas aprenent cada cop més, te n’adones que el teu ull d’artista a poc a poc es va desenvolupant.
Com qualsevol aprenantatge es tan important arribar a la meta com traçar el camí que t’hi porta, què t’haig d’explicar, i si és amb una Canon EOS 5D molt millor
Ludo · 2008-10-09
@bertus tens raó, al cami és on hi ha la diversió.
Fa un temps vaig llegir un manual molt geek sobre quines havien de ser les habilitats que havia de cultivar un bon hacker (en el bon sentit de la paraula, on un hacker seria algu com steve wozniak, linus torvalds o en jordi piguillem ( :p ). Era una mena de bushido per a hackers… i practicar activitats artistiques eren unes de les coses més importants de la llista (tocar instruments o cantar, pintar fer fotografia, cuina japonesa… ) No oblidem que Jobs quan treballava en el projecte Macintosh sempre deia que volia artistes no developers.
rusven · 2008-10-09
És el de sempre, home o màquina, o potser la perfecta combinació entre totes dues…
Tinc un amic, de Tàrrega, no ve al cas, però és un bon exemple de la bona sincronia que ha de tenir l’ésser humà amb la tecnologia que vol utilitzar per a qualsevol finalitat, en aquest cas, fer música:
http://es.youtube.com/watch?v=TouXJbrAwAA
Crec que l’artista no ha de tenir els millors materials, sinò que els ha d’exprèmer al màxim, en el punt de que aquella eina se li fa curta, és quan ha de fer el salt qualitatiu cap a una millor plataforma de treball, ja sigui càmara fotogràfica, pc o laptop, guitarra o bateria…
Salutacions!!!
rusven · 2008-10-09
Un altre vídeo bastant bó, aprofitant l’Off Topic…
http://es.youtube.com/watch?v=Xe_lNR-F3tY
Salutacions!!!
lluis · 2008-10-09
Molt bona la teva intervenció, clara i entenedora, no tot es tindre una bona cámera digital o no, el ull i l’inspiració del que la fa es principal.
Conec gent que te unas cámeras carisimas i fan fotos de «alló que en diem, de familia» molt ben enfocades i tot alló, pero gents interessants, la mateixa foto amb una digital de 50 o 60€ la fa igual.
Una bona exposició de la realitat.
Felicitats.
Irene Lapuente · 2008-10-09
M’agrada aixo de que la bellesa esta a l’ull de qui la mira… A les meves classes de reportatges deien que un bon camera es aquell qui es capac d’essenyar-nos un punt de vista original, una prespectiva innovadora… la camera arriba a cada reco… la mirada a vegada se’ns queda aturada a una alcada de poc mes d’un metre i alguns centimetres…
Tomàs · 2008-10-10